Summer Here Kids

I avui he anat a escoltar en directe, com si fos un periodista més, la confirmació de les bandes que tocaran en la propera edició del Primavera Sound. Hi han dit molts grups, però no tots, i diuen que un dels plats forts encara no el poden dir. I jo dic: Ai, mare! Doncs amb els noms que ja sabiem abans de començar aquesta roda de confirmacions, jo ja estava més que satisfet. Saber que possiblment tornaré a tenir la ocasió de veure a Kristin Hersh (i els seus ulls) i que per la ocasió tocarà amb el resorgits Throwing Muses. Any 2009, any impar amb la qual cosa ja sabiem que la Kim Gordon, en Thurston More i en Lee Ranaldo tornarien a passejar-se pel forum. I si Sonic Youth li tocava per ser any impart, també a Yo La Tengo. Bowerbirds, que una vegada ja en vaig parlar. Una de les bandes amb un dels noms més bonics: The Pains of Being Pure At Heart. Shearwater. New Year. El gran Jarvis Cocker, tot i que no aprofita la ocasió per fer reviure als grans Pulp. Les confirmacions de Magnolia Electri Co. i la de Andrew Bird m'han fet dir un "ai!" en veu fluixa per no molestar els que sí que estaven en la sala com a periodistes i amb la qual cosa treballant. No puc deixar de citar a My Bloody Valentine o Spiritualized o Spectrum. Tinc els dits creuats perquè em posin el suec The Tallest Man on Earth en una hora decent i si no és a l'auditori que sigui de dia i en un escenari on no hi hagi molta gent. El grup preferit de Kurt Cobain, The Vaselines, que vaig descobrir en aquell unplugged de Nirvana que hi havia versions d'aquesta banda i de Bowie. Marnie Stern, Kymya Dawson o Alela Diane per citar alguna de les precencies femenines en el festiva. Compartir recinte amb Steve Albini, Mark Olson o Damine Jurado. I no tornaré a llegir el cartell altra vegada. Ho faré demà, en fred, per adonar-me d'allò que no he retingut desprès d'escoltar tants noms i per fer una primera escolta a aquells grups que desconec. I desprès a esperar la resta de confirmacions i el que és el més important, els horaris, element basic per poder fer una valoració del cartell.

I avui, perquè ha estat una de les grans confirmacions (almenys per a mi), la de Jason Lytle, doncs no esperava el seu nom per res del món. Una d'aquelles bandes de capçelera, que diuen, Grandaddy. Mai els vaig poder veure en directe, però jo sóc conformista, i almenys sé que si no hi ha cap inconvenient podré veure i escoltar a en Jason en directe.



Summer Here Kids de Grandaddy. Crec que mai m'havia costat tant triar una cançò... i haig de dir que no estic satisfet.

Deu ni do, no? Així, fent memoria, està prou bé, no?