Summer Here Kids

I avui he anat a escoltar en directe, com si fos un periodista més, la confirmació de les bandes que tocaran en la propera edició del Primavera Sound. Hi han dit molts grups, però no tots, i diuen que un dels plats forts encara no el poden dir. I jo dic: Ai, mare! Doncs amb els noms que ja sabiem abans de començar aquesta roda de confirmacions, jo ja estava més que satisfet. Saber que possiblment tornaré a tenir la ocasió de veure a Kristin Hersh (i els seus ulls) i que per la ocasió tocarà amb el resorgits Throwing Muses. Any 2009, any impar amb la qual cosa ja sabiem que la Kim Gordon, en Thurston More i en Lee Ranaldo tornarien a passejar-se pel forum. I si Sonic Youth li tocava per ser any impart, també a Yo La Tengo. Bowerbirds, que una vegada ja en vaig parlar. Una de les bandes amb un dels noms més bonics: The Pains of Being Pure At Heart. Shearwater. New Year. El gran Jarvis Cocker, tot i que no aprofita la ocasió per fer reviure als grans Pulp. Les confirmacions de Magnolia Electri Co. i la de Andrew Bird m'han fet dir un "ai!" en veu fluixa per no molestar els que sí que estaven en la sala com a periodistes i amb la qual cosa treballant. No puc deixar de citar a My Bloody Valentine o Spiritualized o Spectrum. Tinc els dits creuats perquè em posin el suec The Tallest Man on Earth en una hora decent i si no és a l'auditori que sigui de dia i en un escenari on no hi hagi molta gent. El grup preferit de Kurt Cobain, The Vaselines, que vaig descobrir en aquell unplugged de Nirvana que hi havia versions d'aquesta banda i de Bowie. Marnie Stern, Kymya Dawson o Alela Diane per citar alguna de les precencies femenines en el festiva. Compartir recinte amb Steve Albini, Mark Olson o Damine Jurado. I no tornaré a llegir el cartell altra vegada. Ho faré demà, en fred, per adonar-me d'allò que no he retingut desprès d'escoltar tants noms i per fer una primera escolta a aquells grups que desconec. I desprès a esperar la resta de confirmacions i el que és el més important, els horaris, element basic per poder fer una valoració del cartell.

I avui, perquè ha estat una de les grans confirmacions (almenys per a mi), la de Jason Lytle, doncs no esperava el seu nom per res del món. Una d'aquelles bandes de capçelera, que diuen, Grandaddy. Mai els vaig poder veure en directe, però jo sóc conformista, i almenys sé que si no hi ha cap inconvenient podré veure i escoltar a en Jason en directe.



Summer Here Kids de Grandaddy. Crec que mai m'havia costat tant triar una cançò... i haig de dir que no estic satisfet.

Deu ni do, no? Així, fent memoria, està prou bé, no?

English Rose

Doncs sí, no és la primera vegada que parlo d'ell i tampoc és la primera vegada que penjo un video d'ell. L'altra vegada no és que em deixés aquesta cançò, simplement, no la vaig trobar. Sí, altra vegada Paul Weller, però és que desprès de llegir que divendres passat va estar a Badalona radera l'escenari on tocava els Oasis... doncs que voleu que us digui, un es posa tonto i es passa el dia escoltant els seus discs... English Rose no correspon dins de la seva discografia en solitari. És una cançò que forma part de "All Mod Cons", el tercer llarga durada de la seva banda The Jam, editat l'any 1978. M'agrada i punto. I tinc clar que si un dels set-lists d'algun concert d'en Paul Weller depengués de mi, aquesta cançó hi seria, oi tant. I seria un dels gran punts de la nit, perquè a mi m'agrada. Us l'imagineu al menjador de casa meva cantant aquesta cançó? No ho feu!

Carefully

I seguim amb les cançons. I tot i que avui fa 10 anys que va morir en Carles Sabater no posaré cap cançò de Sau. Si m'agradaven i no, tampoc hagués escollit Boig per tu, ja que per a mi en tenen de molt millors. Avui una de It Hugs Back, una banda anglesa que vaig coneixer en el mateix dia que vaig poder veure a Rod Thomas. It Hugs Back obrien la nit i em van agradar, tant que vaig optar per comprar-me el seu cd (recopilatori dels seus singles). Tinc la mania de comprar-me cds en els seus concerts, sí, sóc d'aquests. Desprès els vaig poder tornar a veure en aquell festival que van fer a Cardiff on van demostrar-me que realment se'ls havia de seguir la pista. I seguint, seguint em vaig enterar que han fixat per una discografica anglesa molt important.

Your Love Is A Tease

He decidit que, mentre no tingui res millor que explicar, penjaré videos d'aquelles cançons que m'agraden, podriem dir que les meves preferides, però s'ha de tenir en compte que aquests possible llistat varia en funció del temps i l'espai. Tot i així m'agraden. Intentaré no repetir altres videos que ja he penjant en altres ocasions, espero que els recordeu.

Avui trio Your Love Is A Tease de Rod Thomas. Em fa pensar en els meus 4 mesos a Londres i en l'últim dia de la Gaby a Cardiff i, per tant, el diumenge que els meus pares tornaven cap a Badalona desprès de passar el cap de setmana a Cardiff. Rod Thomas és un noi que mira tu quina casualitat va neixer al Sud de Gales, multiinstrumentista i amb una gran veu. Actualment en els seus concerts s'acompanya de bateria i de baix. El vaig veure un diumenge a Cardiff, tot i que vaig començar a escoltar les seves primeres grabacions per casualitat quan estava a Londres i des de llavors que he anat interessant-me pel que ha fet. Poc o molt, depenen de com es miri.



Your Love Is A Tease de Rod Thomas

Tronera, que ets un tronera!

I avui m'ha donat per recuperar aquell cd...



Adrià Puntí, Ull per ull, i ara em pregunto per què el tenia tant abandonat...

Com sentir-se un rock star i no ser-ho

Doncs sí, ja he tornat de Murcia, de fet ahir aqueta hora ja feia hores que corria per Badalona. Resulta que a Murcia no hi ha res, tret d'una Catedral, un riu i El Corte Inglés. Però tampoc anava a fer el turista, jo amb l'excusa de que volia desconectar i de no haver de donar explicacions de res, aprofitava i anava a un concert. Doncs sí, divendres nit concert de Pelle Carlberg. Sí, sí, el mateix que vaig veure a Tarragona, a Barcelona i a Cardiff.

I jo sóc un groupie, ho reconec. I m'agrada. I què? I que voleu que us digui, sempre m'ha fet gràcia el món de la música, per si encara no us n'havieu adonat. Sí, a mi la música m'agrada, i els concerts m'encanten, per si en tenieu algun dubte. I m'agrada parlar amb els cantants, quan jo guanyo a la vergonya. Perquè sí, em fa vergonya i molt de respecte. Però el que realment m'agrada és quan els cantants deixen de ser cantants i passen a ser persones. Amb els meus amics de Madrid, aquesta relació és molt més fàcil, doncs quan venen de gira per Barcelona amb algún grup suec (ara escandinau) doncs, si hi ha temps, em proposen compartir taula amb ells a l'hora de sopar. I que carai, m'encanta. I ja us podeu imaginar com em vaig sentir quan al arribar a l'aeroport de Murcia, em va venir a recollir en Rober, amb en Pelle Carlberg i en Jonathan Hummelman. Anar a dinar en un restaurant a la platja amb vistes al mar i amb les ulleres de sol posades. Doncs sí, mentre a Barcelona feia mal temps, a Murcia semblava que estiguessin passant els primers dies d'hivern.
Sopar amb ells i amb en Rafa i la Isa. En Rafa, sí, el de Vacaciones, i la Isa la seva novia, la que en la última nit de l'última edició del primavera sound en la zona VIP no va permetre que jo deixés de riure i durant la nit de divendres es va encarregar del mateix.
Concert i Backstage.
Dissabte, esmorzar i sentir com en Pelle taral.larejar les seves propies cançons sense adonar-se'n. Despedida, més a la mediterranea que a la sueca. I sí, hope to see you soon, of course.