Com sentir-se un rock star i no ser-ho

Doncs sí, ja he tornat de Murcia, de fet ahir aqueta hora ja feia hores que corria per Badalona. Resulta que a Murcia no hi ha res, tret d'una Catedral, un riu i El Corte Inglés. Però tampoc anava a fer el turista, jo amb l'excusa de que volia desconectar i de no haver de donar explicacions de res, aprofitava i anava a un concert. Doncs sí, divendres nit concert de Pelle Carlberg. Sí, sí, el mateix que vaig veure a Tarragona, a Barcelona i a Cardiff.

I jo sóc un groupie, ho reconec. I m'agrada. I què? I que voleu que us digui, sempre m'ha fet gràcia el món de la música, per si encara no us n'havieu adonat. Sí, a mi la música m'agrada, i els concerts m'encanten, per si en tenieu algun dubte. I m'agrada parlar amb els cantants, quan jo guanyo a la vergonya. Perquè sí, em fa vergonya i molt de respecte. Però el que realment m'agrada és quan els cantants deixen de ser cantants i passen a ser persones. Amb els meus amics de Madrid, aquesta relació és molt més fàcil, doncs quan venen de gira per Barcelona amb algún grup suec (ara escandinau) doncs, si hi ha temps, em proposen compartir taula amb ells a l'hora de sopar. I que carai, m'encanta. I ja us podeu imaginar com em vaig sentir quan al arribar a l'aeroport de Murcia, em va venir a recollir en Rober, amb en Pelle Carlberg i en Jonathan Hummelman. Anar a dinar en un restaurant a la platja amb vistes al mar i amb les ulleres de sol posades. Doncs sí, mentre a Barcelona feia mal temps, a Murcia semblava que estiguessin passant els primers dies d'hivern.
Sopar amb ells i amb en Rafa i la Isa. En Rafa, sí, el de Vacaciones, i la Isa la seva novia, la que en la última nit de l'última edició del primavera sound en la zona VIP no va permetre que jo deixés de riure i durant la nit de divendres es va encarregar del mateix.
Concert i Backstage.
Dissabte, esmorzar i sentir com en Pelle taral.larejar les seves propies cançons sense adonar-se'n. Despedida, més a la mediterranea que a la sueca. I sí, hope to see you soon, of course.