Per motls anys Gemma, un plaer haver parlat amb tu, i un plaer haver pogut parlar amb la Alicia… Punyeterus si és que alfinal ho hauré de reconeixer: se us troba a faltar!
I ahir finalment no va ser tant dur. Bé, pel que fa el dia va ser tant diferent… No era divertit agafar el bus, no era divertit baixar-nos a la parada del centre de la ciutat, no era divertit Queen Street i les seves arcades, no era divertit entrar a les tendes, no era divertit mirar roba, no era divertit estar en els emprovadors, no era divertit… mireu si no era divertit que ni vaig entrar a cap tenda de discos. Almenys, però, em va seguir el ritme, que ja és molt. Desprès ens vam trobar amb la noia de Madrid i vam anar al cinema. Ahir, la escollida, Postales de Leningrado. Versió original. Made in Venezuela. Doncs aquesta setmana en el meu cinema preferit (Chapter) fan un festival de flim latino amercians. I va ser el cinema, on el meu dia va fer un gir i va acabar sent, si més no, especial. Doncs resulta que a final de mes fan unes sessions espcials de cultura catalana. I mentre em comprava els tiquets la noia de recepció em comentava que li sonava que era la lectura de llibres d’autors catalans. A mi ja m’anava bé, tot i que desprès em va dir que la lectura és en anglés. Tot i així, i per fer terres, vaig comprar els meus tiquets. Tot sigui perquè almenys hi hagi una persona en el públic que sembli interessada pel tema… bé interessat ho estic, però no crec que entengui gaire cosa… Tot sigui per la terra.
I avui tinc invitats a casa. Tres voluntaris que estan vivint a Anglaterra i que vaig coneixer a Cordova. Estaven fent un minitour pel soud de Gran Bretanya i m’han demanat si els puc acollir… això siginifica que ja faig tard perquè els haig d’anar a buscar a l’estació i que aquesta nit em toca festa.
Dissabte, excursió a Lampeter per fer la evalució que fan tots els voluntaris en l’equador del seu voluntari, és a dir, que aproximadament em queden 3 mesos per tornar… i ara que hi penso, tinc més ganes de veure-us.
