I avui, un d'aquells que et deixen sense paraules

I una vegada la meva mare em va dir que jo tenia tots els números perquè de gran m'agradés la música clàssica. Jo li vaig dir que esperava que estigués equivocada. Avui estava assegut al terra del bar on acostumo a veure els concerts. Avui hi han posat estores i coixins. A més a les parets hi havia cartells que demanaven silenci. En el lavabo un altre cartell demanava que no s'utilitzés el assecador de mans durant les actuacions. En un dels últims concerts en aquesta sala vaig conèixer una noia que em va recomanar el concert d'aquesta nit. La veritat és que l'havia escoltat poc, la connexió d'internet aquell dia tornava a ser pèssima, als 5 segons es va tallar la cançó, però ella me n'havia fer 5 cèntims, suficient com per anar-hi a treure el cap. Estava assegut, escoltant la seva música i he recordat aquella frase de la meva mare. Realment, sí, en el meu cap m'he visualitzat amb uns quants anys més escoltant música clàssica en un auditori. Espero però que sigui com la música d'aquesta nit, la d'Ólafur Arnalds. Qui necessita drogues quan pots estar viatjant amb els ulls tancats escoltant la seva música?



Si podeu estigueu en silenci, tingueu només la llum de la pantalla del vostre pc, per tant, tanqueu la llum abans de veure el video. Recordeu d'encendre el volum, però no el poseu massa fort.



I com que estava indecís, un altre video...