I sembla

I sembla, només sembla, que hagi d'acabar l'any. El calendari ens recorda que avui és dia 31 de desembre. Potser sí que acaba l'any avui. Però només potser. Jo prefereixo fer-ho coincidir amb el final d'aquest projecte, total no queda ni un mes. La idea de donar per acabat un any i encetar-ne un de nou, bàsicament només serveix per fer un recompte del que hem fet. Reflexionar i intentar de corregir en el cas que sigui necessari. D'adonar-nos del que hem aconseguit i de qui hem tingut al voltant. Per tant, no em veig capaç de fer aquest recompte d'informació ara que encara no he acabat aquest projecte. Demà sé que serà un dia estrany. Que si algú em facilita el bon any desprès de les campanades i no està aprop meu ho farà una hora abans que les pugui escoltar jo. Que la gent que estarà al meu voltant no seran els meus amics (bé, Irene, tu sí que formes part d'aquests) que ni tant sols serà la meva família real. No podré veure les campanades de TV3, ni tant sols estarem en una casa escoltant les campanes. No podré estar a Badalona o en el seu defecte a Tiana. Que la frase més repetida no serà "que tinguis un bon any", sinó que serà "Happy New Year". Ni tant sols estaré en una discoteca, estaré en un pub en forma de club. La festa no acabarà quan el sol estigui sortint, aquest encara estarà fent mandres i la lluna seguirà marcant el nostre sostre. No hi haurà ni la possibilitat de plantejar-nos d'anar a esmorzar i morir en l'intent. No em trobaré a ningú pel carrer per desitjar-li una bona entrada. No crec que hi hagi més de 24 grans de raïm, però hi haurà focs artificials. Passaré fred. Passaré molt de fred. Passaré més fred. I no m'agraden aquestes celebracions, però demà hauré de somriure talment si estigués a Badalona o, en el seu defecte, a Tiana

Que tingueu un feliç final d'any i una bonica entrada d'any.

Fins aviat

I ahir concert. Segurament el possible últim concert de l'any, si més no, últim concert de l'any a Barcelona. Demà plego veles i torno cap a Cardiff. Ja el tram final. Demà a les 10 del matí volo en direcció a la que està sent la meva casa, la que deixarà de ser-ho en menys d'un mes. I aquesta ha estat la segona vegada que he baixat, i aquesta ha estat la segona vegada que m'he replantejat sí quedar-me a Cardiff un temps més o no. Segueixo amb dubtes, tot i que tinc el 99% segur que el dia 22 de gener em tornareu a tenir per aquí. Però el concert d'ahir va estar bé, molt bé, a part de disfrutar, cantar i ballar, em va ajudar a recordar i reflexionar. I m'agraden, m'agraden les seves cançons, m'agraden més els seus directes que els seus àlbums. Vaig disfrutar i vaig tenir la necessitat altra vegada de tornar a estar a casa. I no, només he sentit aquesta necessitat ahir durant el concert, però ara no vinc a explicar-vos la meva vida. Un peto i ens veiem el dia 22.

Bones festes

Crec que és la cançò que més he escoltat estant a Cardiff durant aquestes dates, i tenen sort que a en David Bowie l'adoro i que la meva intenció és introduir-me al món del Rat Pack amb la qual cosa abans hauré de xafardejar sobre a en Bing Crosby, que no, no és el mateix que en Bill Cosby... us enrecordeu?

It's the final countdown tararaaaara tarararara

I no, avui no parlaré de la grossa de Nadal. De fet no sé ni quin número ha sortit guanyador i de fet ni se quin número tinc. De fet ara mateix, no m’interesa gaire. De fet, mai m’ha interessat. De fet, m’interesserà el dia que em toqui i que deixarà d’interessar-me el dia següent. De fet no actualitzo per parlar de la loteria, ni molt menys de si a mi m’agrada o no. De fet, per a mi avui no és el dia de la Grossa. De fet per a mi, avui, és per aquells qui em seguiu amb el calendari a prop, és el meu cinqué mes aquí a Cardiff i que per tant avui comença el meu últim mes. I un mes una mica estrany, i no només per les sensacions. Doncs demà dormo a Bristol, per tal de no tenir els problemes que vaig tenir en la meva última visita a Barcelona, doncs dimecres si tot va bé, tornaré a estar en territori català. El 29 tornaré cap a Cardiff acompanyat per tal de no passar el cap d’any sol, la qual cosa ha fet que m’agafi una setmana més de festa a la feina. 4 dies de gener els passaré a Edinburgh. I avui em mirava a la gent amb la que treballo i/o a la gent per qui treballo, i començo a trobar-los a faltar. I avui pensava amb la gent amb les que visc i/o comparteixo coses a Badalona i no els trobava a faltar doncs ja queda menys per tenir-los a prop de nou.

Rock'n'rollejant...

Des de que vam fer la festa de tupes, perquè sí, en van fer una, bé de fet era una festa de rock'n'roll i per tant jo portava tupé, el qual em quedava la mar de bé... Si, d'acord, desprès poso una foto. El que deia, que des de llavors, bé des d'abans també, però no en feia gaire cas, si bé, lo típic. I d'una branca a l'altra. Posem fill a l'agulla i intento acabar el que he començat. Doncs que tot i que entre els meus discos hi ha algun cd de Johhny Cash, mai he mostrat gaire atenció ni m'he interessat pel que fa a tot aquest moviment de l'Elvis Presley, Carl Perkins, Jerry Lee Lewis, etc... però que sempre m'ha fet gràcia i que mai m'ha molestat. Sí que n'he llegit alguna cosa, però ja sabeu que la meva memoria no és pas retentiva, ens el contrari, és oblidadissa. Però sí que conec algunes coses i és per això que avui m'he comprat el recopilatori de The Sun Records Anthology. Per començar-me a introduir en aquest món. I estic en la meva habitació, l'alarma d'incendis, la que sona quan vol, queda per sobre de la música d'aquest recopilatori, em pregunto el per què estic escrivint això i m'entra el dubte de si hauria d'apretar suprimir. Que carai, apreto publicar, que ja que les meves neurones han treballat tot i no ser dia laboral, almenys que no sigui en va.





I avui, a la tele en fan la pel·lícula

Cansat ja del Nadal 2008

Fa dos dissabtes vaig tenir la festa de Nadal del gimnàs, pensar que vaig el gimnàs encara em sembla una idea surrealista. Dilluns al vespre vam celebrar la festa de Nadal en la meva unitat, amb els familiars tant dels pacients com dels professionals; jo hi vaig portar dos voluntaris, a falta de família buenas són tortas. Dimarts vam celebrar el dinar de Nadal en un restaurant prop d'on treballo/visc (ja sabeu que no és que visqui per treballar, ni que treballi per viure, almenys de moment, sinó que visc en el mateix lloc on treballo) amb els pacients i 3 professionals més. El mateix dimarts, abans d'anar a dinar, vam anar a una cantada de Nadales en el bar de l'hospital. Avui en el mateix bar hi cantarem (si els voluntaris) algunes Nadales (si plou a Badalona és culpa nostra, no patiu). Dilluns vinent tinc un sopar de nadal amb els que es fan dir professionals d'on treballo, m'estic pensant si cal anar-hi o no, doncs serà dia 22, i només em quedaran 3 dies per començar la marató de menjars a Badalona.

de casa a casa i tiro perquè em toca

I sí, és diumenge, i ja sóc a casa, bé, a la que està sent casa meva aquí a Cardiff. Cansat i content. Ahir vaig estar en un dels concerts que més he disfrutat aquest any. Acabar dalt de l'escenari de l'auditori del forum, rodejant a Eli "paperboy" i a la seva banda crec que és una de les imatges que intentaré no esborrar del meu cap. I he arribat a casa amb moltes coses per explicar, però m'ha rebut una galleda d'aigua freda. El noruec, demà, a les 8 del matí torna cap a Noruega. I em sap greu, doncs és una de les persones que més relació tinc actualment. Fa dos setmanes va marxar la madrilenya, i em va saber greu però ho podia preveure. Del noruec no m'ho esperava. Problemes familiars. I em sap greu i rabia. M'he sentit una mica inútil (podria buscar un altre adjectiu però és tard), doncs tots ho sabien des de dimarts a la tarda, quan jo ja corria per Badalona. Va demanar que ningú m'ho digués, que m'ho volia dir ell personalment. El noruec, com qualsevol altra persona escandinava, és freda. Diu que m'ho volia dir ell personalment per veure la meva reacció, la qual podeu imaginar quina ha estat. Ni pizca de gràcia. Puc dir que desprès giare bé 5 mesos el conec, i sé que en el fons tenia la necessitat de dir-m'ho ell. I sí, ho sap, el trobaré a faltar, ell era qui aguantava totes les meves tonteries i reia amb mi quan li ensenyava els meus passos nous de claqué que estic aprenent gràcies a Happy Feet. I sí, aquí també practiquem el procés de dol.

I desprès d'una primera nit al Primavera Club

I us n'he parlat més d'una vegada; mínim, per aquí, dues vegades. The Wave Pictures, per a mi, i més des de que estic a Cardiff, són una més que gran banda. I ahir m'ho van (re)demostrar. De fet no fa falta que ho facin, doncs per a mi, aquest trio ja em tenen més que convençut i que, per tan, ja m'és dificl dir que fan alguna cosa malament. Sí, ahir, el meu voltant ple de gent que havia escoltat només un dels seus cds. D'acord, aquest té molts hits, però també tenen moltes cançons bones. Anar a un concert i que soni talment com sona en el cd, doncs la veritat, a mi, no em fa cap gràcia. Que allarguin els temes fent solos de guitarra, a mi, personalment, m'encanta. Que la tercera cançò fos Just Like a Drummer, va ser un gran moment, per a recordar els primers mesos a Cardiff. Escoltar la cançò Now You are Pregnant, va servir per recordar el concert d'aquesta banda a Cardiff. Són joves, amb ganes de fer música sense pretencions, sense voler ser populars, tot i que ahir la sala estava plena, només passar-s'ho bé, i escriure cançòns de coses determinades i a la vegada divertides. I desprès escoltar les cançons de Hefner. I quina pena no haver sigut una mica més gran i haver-los conegut en el seu moment per haver-los vist quan realment eren Hefner. Però ahir, en la sala Apolo, possiblment s'hi respirava un ambient similar al d'aquella epoca. I m'encanta poder cantar aquells hits que en un principi no haurien de sonar més en directe. M'encanta.
I sí, el meu sube i baja, pel que fa al primavera club, ja ha valgut la pena.
Però no patiu, que m'en porto també un bon record de la visita al CAD, de la visita a Montgat i de tornar a posar els peus a casa.
Dies amb sensacions estranyes. Dies de trobar a faltar el que tinc allà. Dies de pensar i de repensar. I tot i que ja em queden menys dies per tornar a fer la maleta, encara en puc gaudir d'uns quants més, amb més concerts, amb més visites i, per què no?, amb més estones a casa.





I perdoneu-me, pensava que els dies, aquí, tenien més de 24 hores, i que, per tant, podia venir fins a la Diagonal per veure com us ha quedat allò que us ha portat tants mal de caps.

Ja ho tenim

Doncs sí, ja tinc la maleta mig feta, de moment només hi tinc els cds i els dvds que m'he comprat aquí, que per que no penseu que exagero, no us diré pas el número.
Doncs, això, que ja és diumenge, i que per tant, demà és dilluns i això vol dir que podré dir que en 24 hores estic altra vegada a casa seguit d'un "Iujuuuuuu"

Dimarts

I si, ja és dimarts... i semblava que no havia d'arribar, però ja només queda una setmana per estar altra vegada a casa, per ser altra vegada un BTV, tot i que només sigui per un dies.
Així que ja podeu escriure en l'agenda, calendari, post-its varis, o remarcar que aquell dia, els que esteu al CAD (o i heu treballat) aquella tarda us espero veure allà.
Els de casa, mmmm, no patiu que també em tindreu una estona.
Els de Montgat, necessito saber a partir d'aquina hora estareu visibles el dimarts dia 9.
La resta, com que ara per ara només se que em llegeix la irene,... ens veiem, com a molt tard, en el primavera club.
I us enviaria petons i abraçades, pero que carai, que us espereu... que en una setmana en repartiré en vivo i endirecte!