domingo, 19 de octubre de 2008

Cap de setmana... meitat de projecte...

I aquest cap de setmana he estat a Lampeter. Ha estat prou bé. Hem conegut una noia que està en el mateix projecte que la Marie, aquella noia que vaig coneixer en el concert de R.E.M. La sortida a Lampeter només serveix per fer una evalució de com ha anat la primera meitat del projecte. Perquè tot i que encara queden 3 dies, ja porto tres mesos aquí. I tot i que encara queden 3 dies, hem queden tres mesos per tornar a Barecelona. La evaluació ha estat bé. Res de l’altre món. Lampeter un poble petit perdut enmig de Gales. Si més no bonic. Si més no, hem sortit de Cardiff. Coses per valorar, la casa, el projecte, la vida a Cardiff, temps lliure,… Poques queixes, coses a millorar, i moltes coses per donar les gràcies. Escoltar els meus companys i enfadar-me. Per què la gent no pot ser sincera? Sort que era una valoració, m’he sentit lliure per contradir sobre el que estaven dient. I demà dilluns, i em costa de creure, quina setmana més llarga he tingut! Demà concert i dimarts potser cinema, dimecres un altre concert, dijous una copa al pub del barri i divendres, espero, festa. I he decidit que demà dilluns, demanaré poder treballar en un centre que està dins de Whitchurch Hospital però en un edifici que mai hem visitat. Aquest cap de setmana m’he enterat que és un edifici per a nens amb una esperança de vida molt curta. Prou emocionant com per fer-hi un voluntariat. No creieu? Espero que tingueu els dits creuats perquè em diguin que sí. No no patiu, no és per fer aquest voluntariat un cop acabi el que estic fent i així allargar la meva estada a Cardiff! No pas. Intentaré convencer (amb el meu anglés) a la meva tutora per tal de no tenir els dimecres lliures. Serà també una opció per començar a estalviar?
I estan aquí fa que em perdi moltes coses. Sobretot molts aniversaris. Qui m’havia de dir a mi que el 90% de les persones que conec celebren el seu aniversari entre finals de Juliol i Gener. Espero que sigui només una sensació i que quan torni tingui 90% d’aniversaris per a celebrar en el seu dia. En la última actualització (re)felicitava a la Gemma. Però aquest cap de setmana també m’he perdut el teu, Guillem. Quina pena haver trucat massa tard. L’any que ve espero poder veure com bufes les espelmes.

1 comentario:

Margarita dijo...

I tant guapo!!! Ell et va tenir present, va saber que havies telefonat "mentre dormia"... i el Martí deia :-a mi tambéeeee (;))
Wapo, la foto de la bufada entre altres te les envio demà o passat. Demà hi ha la xerrada tanv al museu de BDL -gratuïta- i hi anem, i els nens van a dormir a casa dels avis per així poder sopar i com diu la Katy, fer unes "RISES". Per cert, dels llocs de Bdl quin m'aconselles més?? per xerrar (i fumadors ;().
Tinc tantes coses que explicar-te... el PC em queda curt! I és que ahir volia escriure't però vaig estar currant molt amb la web...
Ptns rei.
muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa