miércoles, 30 de julio de 2008

Una setmana i un dia

Doncs sí, ahir per celebrar que fa una setmana que estic a Cardiff vaig anar a un concert. Bé, de fet això és l'excusa. El concert fa com dos mesos que el tenia apuntat a l'agenda. Per fi, desprès d'uns quants anys de suplicar que toquessin a Barcelona, he vist a Ballboy en directe, però a Cardiff. Va estar molt bé. Vaig poder cantar, per fi, Public Park i la seva tornada "You are the most beautiful girl in the worldAnd he'll be elvis presley to your marilyn monroe" estan a primera fila. Lo bonic del concert va ser que era en un pub molt petit, no hi havia escenari i per tant els cantants estaven a la mateixa alçada que el públic. Abans de Ballboy van tocar tres bandes més. Sense saber-ho abans dels concerts vaig estar parlant amb el cantant d'una d'elles. Em va donar la direcció per una festa mensual que fan a Cardiff. La veritat és que els cardifenencs semblen bones persones, doncs no us podeu ni imaginar com es van movilitzar perquè jo no marxés de la sala sense un paper on hi hagués escrit totes les dades per aquesta festa. A més minuts abans del concert van estar inflant globus i durant les actuacions la gent els feia volar per sobre el públic. Tot com molt especial. I per fi he vist Ballboy i per fi he estat en un concert a Cardiff que, tot i que costi de creure, a part de trobar-vos a faltar a vosaltres, també trobo a faltar els concerts.




Per cert, no he pogut comprovar la qualitat del video, en el cas que sigui de mala qualitat feu-m'ho saber que el treuria. Gràcies.

Per cert, mireu més a baix, he posat una foto de dissabte, no crec que pugui posar gaires fotos, doncs des del meu ordinador, ara per ara, és impossible (tot i tenir internet).

2 comentarios:

Cristina dijo...

HOLA MUCHACHO DEL NORTE!!!
Quina ilusió!!! Com he rigut amb la teva foto a lo Vicky el Vikingo!!! (Estic pensant que jo sóc més gran que tu i potser no coneixes al Vicky...bueno, tu també pots buscar al google! jejeje) Ets una passada, a més de saber com va tot ens ensenyes història! i com la veiem amb els teus ulls doncd és com si d'alguna manera estiguessim allí!
He de demanar disculpes però m'ausentaré dues setmanetes!! Vaig al poble! a Valdemir!!! és una petita aldea de Ourense que pobre s'està morint i només queden quatre yayos y els meus pares que estan fent una casa... i bueno vaig als meus arrels que em fa ilusió... pero com a una bona "village" està mig incomunicada, fins fa 4 anys només havia un telèfon a tot el poble que s'havia rifat entre els veins i que li va tocar a una senyora que es deia Tervina i que va morir fa poquet d'una demència... així que ja t'imaginaras que anar a la seva casa a trucar era tota una odisea i ara, que algunes cases ja tenen telèfon fixe i que les altres anem tots com invecils buscant la cobertura del mòvil doncs el tema del telèfon més o menys està solucionat... però EPA, internet ja és un altre tema que no puc reclamar i és que el meu Valdemir amb internet ja no seria el meu pble seria una altra cosa i em quedo amb el meu incomunicat!!! Així que d'aquí a poc t'explico com m'ha anat tot i mentres tant una fooorta abraçada, prometo llegir tot quan torni!! MUAC.

Irene dijo...

Ohhhh!!!!
Tu com a minim pots penjar fotos i tens internet a l-habitaci'o!!!
Clar,no es lo mismo Nicaragua que England, of course!
Veig que estas b'e. Aixo em tranquilitza. No se quantes vegades he mirat el gmail aquests ultims dies per veure si mhavies contestat...
ai dios, quin patir!!!!

Els dos estem be, molt lluny pero aprop. I si, suposo que aixo es important.

Quan dius que quedem per fer un cafe...a mi em va sempre be. jujuju

Un peto gegant.

P.D. aquests pantalons vermells et queden taaaaaaaaaaaant be!