I no tornarem a parlar de PSB (com a mínim, de moment), avui Faraday

I hauria de parlar del concert d'ahir però en el seu moment ja vaig parlar de Pet Shop Boys, així que per què no fer un resum de l'últim festival? Faraday, Vilanova i la Geltrú.

The Mummers - Wonderland

I és tant fàcil utilitzar el nom de Björk per descriure la seva veu, tant, però per la seva música. Pell de gallina al final del concert.

The Leisure Society - The Last Of The Melting Snow
Un altre gran descobriment, un altre grup a seguir de prop

The Divine Comedy - National Express

Sense paraules, sí, en Neil és un geni. Quina manera d'omplir un escenari amb un sol piano o una sola guitarra i una veu.


The Lucksmith - Take This Lying Down
I em sap greu dir-ho, però va ser un gran concert, perdó, especifiquem, l'últim concert a Catalunya, com a mínim, marxen sabent que ja els he vist. Perdoneu per la qualitat però no he trobat videoclips

I ara sí, del primavera

I val més tard que mai, no?
Doncs comencem, amb les actuacions, de les que vaig veure, que més em van agradar de la última edició del Primavera Sound. Ordenats cronologicament.


The Tallest Man On Earth, The Gardener. Aquesta podria ser LA ACTUACIÓ de la nit. Sorpresa. No pensava que podria tenir tant bon directe.





Bowerbirds, Bur Oak. I sí, n'he parlat (i ho seguiré fent) i per tant era una de les actuacions esperades i a sobre per partida doble, doncs tocaben durant la primera nit del festival en el forum i dissabte al migdia en el parc Joan Miró. I jo més que content.



Jason Lytle, I am Lost. I sí, per fi, ja he pogut veure el cantant de Grandaddy en directe. I un es conforma en poc. I és d'aquells moments que t'és igual que ningú no el vulgui compartir amb tu, que el so no sigui el millor, que hagis tingut un mal dia,... és igual, perquè escoltar les cançons que té com a solitari i sobretot les que toca de grandaddy fa que tinguis un moment rodó



Spiritualized, Ladies and Gentlemen we're floating in Space. Enteneu per què estan dins d'aquesta llista, oi?



Sonic Youth, Teenage Riot. Sens dubte, LA BANDA. I ja us podeu imaginar com estava desprès de fer-me la foto amb un d'ells (la foto de la actualització anterior)



Kitty Daisy & Lewis, Going Up The Country. És que si escolteu aquesta cançò, o alguna altra d'aquesta banda i no moveu ni un sol peu és que no teniu sang a les venes.



Ezra Furman and the Harpoons, Take Off Your Sunglasses. I sé que aquesta gent acabaran sent una cosa molt gran, si més no, s'ho mereixen. Jo vaig passar-me el concert dient que aquests tornen el mes d'Octubre i llavors tindrem feina per trobar entrada. EL CONCERT de la nit de dissabte. I llegeixo les crítiques i la gent va sortir emocionadissima del concert, i m'agrada saber que no vaig ser l'únic.

The Day That I Met Him

Demolición

I volia començar a posar alguns videos dels grups del Primavera Sound, sí, ho se, alguna cosa falla, però és que per fi he pogut saber de qui és la versión que va versionar Mujeres en la última actuació que els vaig veure. Resulta que son de Perú, i que la cançò és de l'any 1964. No, no és cumbia, tal i com es parava la meva mare, tampoc és salsa, ho sento. Però Perú, 1964 i el tipus de música, per a mi encara no entren en el meu cap. Quan sento aquestes cançons tinc la sensació de que se m'escapen moltes coses, masses prejudicis segurament, així que fora prejudicis...

Reyerta

I hauria de penjar algun video de The Wave Pictures, perquè va ser el tema central del cap de setmana, però ho he fet masses vegades o si més no més de les que volia, ja que la meva intenció era penjar un sol video de cada banda. Però aquest cap de setmana els vaig veure dissabte a la nit a Barcelona i diumenge al migdia a Vic. Dos concerts completament diferents i, si em fessin triar, possiblement em quedaria amb el del dissabte a la nit, venia de veure Mujeres, i com a teloners de The Wave Pictures tocaven Sedaiós. La suma dels tres concerts i del set-list de The Wave Pictures va fer que fos una gran nit, amb ganes de més i per això vaig acabar de decidir-me de pujar a veure'ls altra vegada el dia següent. Un cap de setmana per agafar forces pel Primavera Sound
Avui video de Mujeres... m'encanta conduir escoltant la seva demo...


"...y a ver si bailamos un poco, no?"

Casualitats

I potser només és una casualitat, potser com diu ella, és una senyal. Tant hi fa, simplemente avui m'he despertat desitjant-te un bonic primer dia de feina durant el que també havia de ser el meu primer dia de feina. I m'agrada, tu d'infermera i jo de treballador social. Sona bé i tot, i fins i tot, vagament, complementari. No se com funciona l'area de salut a Liechtenstein, però espero que t'hagin sabut tractar bé. I de cop i volta començo una altra etapa i sense voler, tot i que estàs lluny, em dono compte que la començo amb tu... com la que vaig començar a Cardiff que sense voler-ho també hi eres tu. I perquè segurament, si encara estiguessim a Cardiff avui hauriem escoltat The Wave Pictures a tot drap mentre ens estiguessim explicant les primeres sensacions. Potser tindriem una conversa més relaxada al livingroom amb Peter Broderick de fons. Potser, simplement, hauriem decidit quedar al centre, passar per la topshop i comprar-nos roba, per spiller records a comprar-nos algun cd, pel Tesco comprar alguna cosa per beure i un pastís de xocolata i ho hauriem celebrat de festa a casa. Potser, i si hagués sigut així haurien sonat moltes cançons la majoria d'elles festives per ballar, cantar i "out of control"... i si també hauriem repetit la nostra coreografia de:



I desprès de veure a en Peter Broderick, el que vaig veure a Bristol i en el seu moment ja us en vaig parlar, un está més sensible, i se n'hi posa més quan mira l'agenda i aquest cap de setmana té la opció de veure dues vegades a The Wave Pictures... com voleu que oblidi Cardiff?

Hanasakajiijii (Four: A Great Wind, More Ash)

I com ja sabeu, si d’alguna manera perdo el temps, és llegint el forum del Primavera Sound. Si el llegeixo és perquè hi parlen de música i de moltes bandes que desconec. Està clar que tot el que em descobreixen no m’agrada, però hi ha bandes que gràcies a llegir-ne algun comentari ara me’n considero fan. Podria nombrar tants grups i artistas en solitari. Grandaddy o Anathallo són, però, les bandes que més em van sorpendre i més he seguit des de que vaig llegir els seus noms en el forum. De Grandaddy ja n’he parlat, just quan vaig anar a veure la roda de premsa per a la pròxima edició del Primavera Sound. Avui toca parlar d’Anathallo. Per què? Doncs, tot i que ahir la crisis economica no va deixar que comprés una entrada per anar a veure a Depeche Mode el pròxim 20 de Novembre a Barcelona, ahir vaig poder-me comprar la entrada per veure a Anathallo demà divendres a Barcelona.