Casualitats

I potser només és una casualitat, potser com diu ella, és una senyal. Tant hi fa, simplemente avui m'he despertat desitjant-te un bonic primer dia de feina durant el que també havia de ser el meu primer dia de feina. I m'agrada, tu d'infermera i jo de treballador social. Sona bé i tot, i fins i tot, vagament, complementari. No se com funciona l'area de salut a Liechtenstein, però espero que t'hagin sabut tractar bé. I de cop i volta començo una altra etapa i sense voler, tot i que estàs lluny, em dono compte que la començo amb tu... com la que vaig començar a Cardiff que sense voler-ho també hi eres tu. I perquè segurament, si encara estiguessim a Cardiff avui hauriem escoltat The Wave Pictures a tot drap mentre ens estiguessim explicant les primeres sensacions. Potser tindriem una conversa més relaxada al livingroom amb Peter Broderick de fons. Potser, simplement, hauriem decidit quedar al centre, passar per la topshop i comprar-nos roba, per spiller records a comprar-nos algun cd, pel Tesco comprar alguna cosa per beure i un pastís de xocolata i ho hauriem celebrat de festa a casa. Potser, i si hagués sigut així haurien sonat moltes cançons la majoria d'elles festives per ballar, cantar i "out of control"... i si també hauriem repetit la nostra coreografia de:



I desprès de veure a en Peter Broderick, el que vaig veure a Bristol i en el seu moment ja us en vaig parlar, un está més sensible, i se n'hi posa més quan mira l'agenda i aquest cap de setmana té la opció de veure dues vegades a The Wave Pictures... com voleu que oblidi Cardiff?