Els primers de l'any

Doncs sí, el primer concert de l'any va ser el cap de setmana passat. Els escollits Fred i Son. Un cop vaig dir que serien the next big thing (com a mínim en el meu ipod), i realment així està sent. Doncs era la festa de Doble Vida i hi havia més bandes, de les quals, a més a més de Fred i Son, només vam veure No Band In Berlin


Fred i Son, Plens de Vida

Sempre m'havia preguntat que hi havia en l'edifici de Caja Madrid de plaça Catalunya. Durant l'època de la universitat vaig saber que hi havia una biblioteca a la qual mai vaig entrar. Però l'edifici és gran i em sorprenia que hi hagués una biblioteca tan gran i tan poc coneguda en un lloc tan concorregut. Total, dimarts passat vaig entrar a l'edifici per veure a Bill Wells i així, deixar de fer-me preguntes i saber que també hi ha un auditori. I és una pena que estiguem a Gener encara, doncs el mes de decembre ja no recordaré que aquest ha estat un dels concerts de l'any. Una pena que en el youtube no hagi trobat alguna cosa de les que va tocar a Caja Madrid, però aquesta és la que més s'apropa al que va fer.


Glasgow Sky, Kama Aina and Bill Wells

La primera pel·líucla, Trouble Every Day, o el que és el mateix, alteracions en el comportament d'alguns essers humans durant els seus actes sexuals, cannivalisme com a resposta a la seva excitació. I haig de reconeixer que tot i que les imatges en algun moment eren dures, la pel·lícula em va encantar. Banda sonora impresionant, de Tindersticks. Us deixo un link, sencill, amb poc canivalisme, perquè com a mínim escolteu el tema principal.


Tindersticks, Trouble Every Day

I per si fos poc, dimarts vam comprar els bitllets per a anar a Dublin i ahir vaig enterar-me que just els dies que jo hi sóc hi ha un concert, encara crido d'alegria, de: