Ahir, Rugby

Oye, ni el circ di Soleil




Ready, steady, go!
Sí, m'he tallat els cabells encara que no ho sembli

I ahir vaig anar a veure un partit de Rugby. Sí, jo! I no, no patiu no estic tenint un canvi de personalitat, però per 4 pounds vaig pensar que seria una bona idea. I tant! Hi vam anar acompanyats d’en Lance. En Lance és la mateixa persona que el primer cap de setmana ens va portar a veure el mar. En Lance és un treballador d’un dels projectes de l’hospital però que es preocupa i s’interessa pels voluntaris. Un 10 per en Lance perquè tot i veure el show que vam montar el dia del mar ahir va tornar a portar-nos a fer alguna cosa. I sí, ahir vam montar un altre show. Semblavem més fanàtics que la resta de persones que hi havia ahir animant al Cardiff Rugby Club. Ara ja sé de què va el Rugby. Us en faré 5 cèntims: Dos equips. El requisit de ser jugador de rugby és tenir les cames com les d’un cavall fent que cada cop que els jugadors corrin enlloc de veure un partit de rugby estiguis en les curses de cavalls. Nosaltres apostavem per en en Bruce o per en Tito, doncs era el que feia la majoria. Una altra norma és que quan comencen a fer aquelles muntanyes de persones sobre la pilota tot el públic a de fer “Uixxx”. Quan el pelroig, el número 5, agafa la pilota tot el públic havia de dir “Tiiii-toooo Tiiii-toooo”. Quan un dels blaus té la pilota i comença a corre esquivant tots els jugadors de l’equip contrari el públic a de dir “Go, go”! Quan un jugador de l’altre equip s’interposa en la jugada i recupera la pilota llavors, aquí, ja és a gust del consumidor i pots dir tantes paraulotes com vulguis, vaig adonar-me que al públic els feia més gràcia si les deia en català. Quan l’equip contrari fa algun punt tot el públic ha de fer “Buuuu”. Ja veieu, un esport molt participatiu tant pels jugadors com pel públic, si ja ho diu la dita, lo important és participar. I jo he decidit que si algun dia haig de jugar al fútbol demanaré ser els que es passen el partit fent veure que escalfen, doncs no posen la seva vida en perill, veuen el partit sense quedar-se afònics, no es cansen i segueixen cobrant. Digueu-me tonto. Però no sabeu com vaig patir, i no per ells, tot i que sí, és un esport força violent, però és que entre el públic i el camp no hi havia cap mena de protecció, tret d’una balla que arribava a la cintura i jo em veia com el blanc perfecte per la pilota. Per sort no va passar res.