I love Dimecres

I no us ho creureu però ADORO (en lletres ben grans) els dimecres. Doncs durant aquests 6 mesos els dimecres seran el meu dia preferit de la setmana. Fins ara ja ho eren, perquè mai he comptat els divendres com a dia de la setmana laboral, així que per tant els dimecres per a mi sempre han significat el penúltim dia de la setmana. Tenir aquest pensament, tot i saber que no és cert, fa que les setmanes passin més ràpid, perquè quan deixes de treballar el dimecres i penses que el dia següent és dijous i que el següent ja és divendres i que per tant comença el cap de setmana i que, per tant, comença el descans, bé millor dit, la desconexió de la feina, tot és com molt més agradable. Doncs a partir d’ara, a més a més, la meva tasca durant cada dimecres (fins a nova ordre) és despertar-me tard, lo suficientment tard com per agafar l’autobus a les 10:30, tenint en compte que primer haig de passar a recollir els diners que em donen per poder comprar menjar, una miseria però és quan et sents una mica més ric, o una mica menys pobre. Un cop a l’autobus anem en direcció al centre per anar a recollir un dels usuaris a casa seva. Durant una hora estem en un bar prenent alguna cosa amb aquest i desprès… dia lliure. I ara enteneu per què m’agraden tant els dimecres, oi? Però com bé sabeu totes les coses bones en tenen alguna de dolenta, així que els dimecres també poden ser un perill per a la meva economia, és que la meva companya, recordeu: la Gabi, no crec que sigui la meva millor companyia, doncs és compradora compulsiva. D’acord, que consti que només ho reconiexaré aquesta vegada i mai més: Tant compradora compulsiva com jo. Així que la meva petita paga dels dimecres per tal de poder menjar durant la setmana perilla. I és que ahir vam fer ruta pel centre i ja he localitzat dos tendes de discos (en una d’elles ja hi vaig començar a invertir a la’altra la vaig saludar de llun dient-li que ens veiem dimecres que ve). M’encanten i (si segueix com fins ara) m’encantaran els dimecres. Demà ja és divendres i demà em toca anar a Penarth, anem a casa d’un usuari que cada divendres va a la biblioteca i nosaltres l’haurem d’acompanyar. A simple vista, sembla graciós, doncs està aprenent castellà. És gran i, suposo (i espero) que pels seus problemes, una mica deixat. Quan intenta parlar en castellà ho fa per impulsos. Es queda callat. Comença a concentrar-se. Agafa empenta i deixa anar la paraula, que no frase, que sap en castellà. De vegades la paraula, per contexte, és encertada, de vegades simplement és una paraula que recorda. De vegades, no em fa ni gràcia. Però demà és divendres, demà comença el cap de setmana.