Let's get lost

L'estiu, sí, ja s'acaba. Ho sento.
Ens perdem?


Let's Get Lost - Chet Baker

I no fa mal veure cinema documental, i més si és per descobrir coses com aquestes.

Bamboo

Perquè un podria ser Bamboo i l'altre el seu tigreton o el seu airgam-boy


Antònia Font - Bamboo

1 any, 6 mesos

Doncs el temps passa volant, i mira si vola ràpid que tot just avui fa un any que vaig anar a Cardiff, tot just avui fa mig any que vaig tornar de Cardiff. I començo a oblidar petits detalls, com noms de carrer, noms de gent que vaig coneixer de manera puntual, números, noms de menjars, de restaurants. De moment, les importants segueixen grabades en la memoria, fins i tot, si en faig un petit esforç, les puc veure com a fotografies mentals. I segueix agradant-me mirar les fotos de Cardiff i rebre missatges, mails, trucades de la gent que hi vaig coneixer. M'agradaria rebre'n més visites o jo poder-ne fer. Però sí, el temps passa volant. I si estigués a Cardiff aquest cap de setmana tornaria al Buffallo i com era de costum li demanaria Don't You Want Me que segons la Dj, des de que jo vaig marxar, ara fa 6 mesos, no l'ha tornat a posar.


Human League - Don't You Want Me

Lupe

Perquè m'agraden aquestes tardes de Raval, de passejar i adonar-nos de que no ens costa gaire fer una parada per a refrescar-nos allà on parlem, ens expliquem, riem o estem en silenci, on ens agraden les bandes sonores, on sense ells saber-ho, són tant encertades.

I no tornarem a parlar de PSB (com a mínim, de moment), avui Faraday

I hauria de parlar del concert d'ahir però en el seu moment ja vaig parlar de Pet Shop Boys, així que per què no fer un resum de l'últim festival? Faraday, Vilanova i la Geltrú.

The Mummers - Wonderland

I és tant fàcil utilitzar el nom de Björk per descriure la seva veu, tant, però per la seva música. Pell de gallina al final del concert.

The Leisure Society - The Last Of The Melting Snow
Un altre gran descobriment, un altre grup a seguir de prop

The Divine Comedy - National Express

Sense paraules, sí, en Neil és un geni. Quina manera d'omplir un escenari amb un sol piano o una sola guitarra i una veu.


The Lucksmith - Take This Lying Down
I em sap greu dir-ho, però va ser un gran concert, perdó, especifiquem, l'últim concert a Catalunya, com a mínim, marxen sabent que ja els he vist. Perdoneu per la qualitat però no he trobat videoclips

I ara sí, del primavera

I val més tard que mai, no?
Doncs comencem, amb les actuacions, de les que vaig veure, que més em van agradar de la última edició del Primavera Sound. Ordenats cronologicament.


The Tallest Man On Earth, The Gardener. Aquesta podria ser LA ACTUACIÓ de la nit. Sorpresa. No pensava que podria tenir tant bon directe.





Bowerbirds, Bur Oak. I sí, n'he parlat (i ho seguiré fent) i per tant era una de les actuacions esperades i a sobre per partida doble, doncs tocaben durant la primera nit del festival en el forum i dissabte al migdia en el parc Joan Miró. I jo més que content.



Jason Lytle, I am Lost. I sí, per fi, ja he pogut veure el cantant de Grandaddy en directe. I un es conforma en poc. I és d'aquells moments que t'és igual que ningú no el vulgui compartir amb tu, que el so no sigui el millor, que hagis tingut un mal dia,... és igual, perquè escoltar les cançons que té com a solitari i sobretot les que toca de grandaddy fa que tinguis un moment rodó



Spiritualized, Ladies and Gentlemen we're floating in Space. Enteneu per què estan dins d'aquesta llista, oi?



Sonic Youth, Teenage Riot. Sens dubte, LA BANDA. I ja us podeu imaginar com estava desprès de fer-me la foto amb un d'ells (la foto de la actualització anterior)



Kitty Daisy & Lewis, Going Up The Country. És que si escolteu aquesta cançò, o alguna altra d'aquesta banda i no moveu ni un sol peu és que no teniu sang a les venes.



Ezra Furman and the Harpoons, Take Off Your Sunglasses. I sé que aquesta gent acabaran sent una cosa molt gran, si més no, s'ho mereixen. Jo vaig passar-me el concert dient que aquests tornen el mes d'Octubre i llavors tindrem feina per trobar entrada. EL CONCERT de la nit de dissabte. I llegeixo les crítiques i la gent va sortir emocionadissima del concert, i m'agrada saber que no vaig ser l'únic.

The Day That I Met Him