11 dies, 12 activitats

Anem per pams:

Divendres 30 d'Octubre del 2009.
Sala Apolo [2], Barcelona
Lacrosse

Lacrosse, millor que la primera vegada, suposo que el fet de veure'ls en una sala petita ajuda molt. Suposo que el fet de no estar estressat i pendent del concert i d'un altre concert el mateix dia, en la mateixa hora però en llocs diferents, també ajuda. Lacrosse, sí, són escandinaus. Lacrosse, sí, són suecs. Canten i ballen dalt de l'escenari. Et fan cantar i ballar, a baix de l'escenari. D'acord, sí ho accepto, de fet, des de fa temps que ho accepto. Els grups escandinaus acostumen a ser una copia (no barata) d'alguns grans grups. Lacrosse també recorden a altres grups, però amb lacrosse m'ho passo tan bé. Sí, lacrosse era la banda que havia de venir a veure a Barcelona quan jo estava a Barcelona.


Lacrosse, You can't say no forever

Dissabte 31 d'Octubre del 2009
T.Rex Club, Barcelona
In-edit Festival

I sí, aquest any sí. L'any passat estan a Cardiff me'l vaig perdre, és més, ni vaig voler mirar quines cintes hi posaven. El festival in-edit, el festival de pel·lícules de música, sobre música, de Barcelona. Per començar una actuació de R.E.M (recordem? Ar, i, em) a Dublin. El film, de nom REM This is not a show, és un recull de les 5 actuacions que van fer l'any 2007 a Dublin. REM qualifica aquelles 5 actuacions com a si estiguessin fent un assaig, doncs van tocar les cançons que formarien part del seu següent cd i van repescar alguns classics, sense tocar les cançons que els han fet més famosos. Fins i tot, en el film, surt en Michael comentant que havia acabat d'escriure una de les cançons 15 minuts abans de l'actuació i que ni en Mike ni en Peter n'havien escoltat la lletra. Cal mencionar que la pel·lícula està filmanada per Vincent Moon



Dissabte 31 d'Ocutbre del 2009
T.Rex Club, Barcelona
In-edit Festival

Paul Weller: Into Tomorrow. Documental sobre la vida de Paul Weller, dels seus anys a The Jam, The Style Council i com a Paul Weller. Pel·lícula, simplement, impressionant, com ja us podeu imaginar, doncs sí, Paul Weller segueix agradant-me, i molt. D'aquelles que si no el coneixes fan que acabis buscant alguna cosa de la seva discografica, d'aquelles que si ja n'ets fan, fan que encara ho siguis més. I segueixo declarant-me fan de la estetica mod!



Diumenge 1 de Novembre del 2009
Cinema Màgic, Badalona
This is it, Michael Jackson

Doncs sí, l'he vist, no podia ser menys. L'últim adeu. Per què no. Resulta que en Michael, en la pel·lícula segueix viu, i com ballava encara. L'últim adéu. Pel·lícula només apta per a fans. I sí, hauria estat un dels shows de l'any.



Dimarts 3 de Novembre del 2009
Cinema Aribau Club 1, Barcelona
In-Edit Festival


Standstill és una banda de Barcelona amb més de 10 anys de trajectoria. Amb el seu últim disc s'allunyaven del seu so hardcore introduint-se, per classificar-ho d'alguna manera, en el pop i cantant en castellà. Si aquest cd ja els va fer guanyar la crítica de la premsa musical els concerts d'aquella gira, els van fer guanyar els elogis del públic. 1, 2, 3,... Standstill, és el reportatge del concert en la cúpula de Venus. El per què d'aquestes actuacions tant especials, les conseqüències, la reacció del públic. Si no coneixes Standstill, acabaràs buscant alguna cosa d'ells per escoltar-los a casa, si els coneixes i no vas anar a aquest concert et maleïràs per no haver-hi anat. Intentar no escoltar els comentaris dels fans que surten en la cinta



Cinema Aribau Club 2, Barcelona
Dimarts 3 de Novembre del 2009
In-Edit Festival

I sí, jo no hagués anomenat la pel·lícula The New Catalan Song i li hagués posat Quico Pi de la Serra Vs Enric de Standstill. Jo i suposo que tots els que la vam veure. Suposo que esperavem una especie de conversa entre ells dos, sobre el significat de la música creada a Catalunya, la d'abans i la d'ara, donant emfasis al nou relleu generacional. Però no, és simplement una conversa, on sembla que un s'ho prengui com una anècdota i l'atre pensi que les conseqüències de dir qualsevol tonteria. Sens dubte, el fet de mirar-te les coses com una anècdota fa que siguis més espontani i no vulguis posar-te al nivell de ningú, fins i tot et fa dir coses amb més coherencia i inteligència.



La Filmoteca, Barcelona
Dimecres 4 de Novembre del 2009
Breakfast at tiffany's

I per fi, una de les pel·lícules que he vist més, Breakfast at tiffany's, en pantalla original i amb la imatge original, sense retocs.



Aribau Club 1, Barcelona
Dijous 5 de Novembre del 2009
In-Edit Festival

Johnny Cash va escriure sobre assasinats, presons, fugitius, drogues,... El repotatge Johnny Cash at Folsom Prison és, per tant, n documental sobre la seva actuació a la presó de Folson, el per què i les conseqüències d'aquella actuació. Anècdotes i comentaris de persones properes al cantant o a aquella actuació. Sens dubte, un gran reportatge, si més no, per a mi, interessant.



Palau de la Música Catalana, Barcelona
Divendres 6 de Novembre del 2009
Kings of Convenience

Kings of Convenience és d'aquelles bandes que sense voler deixes d'escoltar. El fet que el seu últim cd sigui de fa 5 anys ajuda molt. Ha plogut molt i s'han editat molts cds que han anat guanyant i perdent protagonisme. La edició del seu últim treball durant aquest 2009 va fer que els tornés a buscar i me'ls tornés a posar. No podia faltar a la cita, primera actuació a Barcelona i por la puerta grande que diuen!



Aribau Club 1, Barcelona
Dissabte 7 de Novembre del 2009
In-Edit Festival

I sí, seguim amb el festival In-Edit de Barcelona. El moviment dels anys 60 a Londres representat a Tonite Let's All Make Love in London. Desprès d'aquesta pel·lícula tinc en la meva llista de coses pendents a fer buscar altres coses d'en Peter Whitehead.



Aribau Club 2, Barcelona
Dissabte 7 de Novembre del 2009
In-Edit Festival

Evening's Civil Twilight in Empires of Tin, crec que és d'aquelles coses que has de viure. Com que no visc a Austria, me n'he pogut fer una idea...



Cinre Rex, Barcelona
Diumenge 8 de Novembre del 2009

Zaire any 1974. James Brown, BB King, Bill Withers,... entre molts altres junts en un festival per celebrar el campionat de boxa on Muhammad Ali havia de recuperar el seu títol. I només puc dir Soul Power! Ah, bonissim veure a Cecila Cruz i el seu nerviosisme...