domingo, 22 de marzo de 2009

22 de Març

Ja fa dos mesos que estic a Barcelona. Dos mesos de seguir a l'atur. Dos mesos de trobar a faltar la vida, perdoneu: vidorra, de Cardiff, els meus companys de pis, l'hospital psiquiatric, el parlar en anglés, les xocolates, les festes, el descontrol, el consumir, el fet de viure la vida, el gaudir de cada instant, de cada minut. Perquè realment a Cardiff ha estat on he sabut el que vol dir viure i el carpe diem. Aprofitar els dies de sol, però també els de núvol i els de pluja. Sortir de festa, el Buffallo i el Milgi, anar al Chapter. El fet de conviure amb gent diferent amb una mateixa motivació i objectiu però amb diferents intencions. Apendre d'un i de l'altre. Estimar. Trobar a faltar Badalona i el que això comporta. Viure les coses des d'una altra prespectiva i tenir els sentiments a flor de pell en cada moment. I aquí segueixo anant de concerts, però trobo a faltar el anar a concerts a Cardiff, el entrar a Spiller Records. Parlar amb un i parlar amb l'altre. Parlar de Barcelona i sentir-me orgullós d'on vinc. Adaptar-me a 12 personalitats i desprès a 8. Valorar el que fan per tu i sentir-te valora't. Menjar a deshores i els entrepans d'hamburgesa, ou ferrat, enciam, tomàquet, ceba, pernil, formatge i frankfurter desprès de tornar de festa. Perdoneu-me que em repeteixi, però és que trobo a faltar el frankfurter tant en l'entrepà com al plat. Comprar totes les ofertes del Tesco, Sainsbury's i Boots, per molt inútil que fossin. El Topman. El ser saludat per algú que ni viu ni treballa a l'hospital. El gimnàs. El Fino Lounge, la Madame Formage, el Windsor Palace 33, les galeries. El quedar-me adormit en una altra habitació, el fet de comprar un pastís per celebrar qualsevol cosa o perquè estava d'oferta. I seguiria però acabo d'adonar-me que realment no he escrit el que volia dir per referir-me a aquests dos mesos i que ja no hi ha manera de reconduir el text, sí podria fer un borrón y cuenta nueva, però no val la pena. I com que ara la cosa va de videos deixo el d'una banda que ja en vaig parlar en el seu moment, que estan a Cardiff me'n vaig tornar adicte i que per tant van ser protagonistes de la meva banda sonora i que ara, inevitablement, quan els escolto em recorden aquells 6 mesos. Trio un video al atzar, doncs el que va ser el nostre hit ja us el vaig ensenyar en el seu moment.



I m'encantava cantar/cridar:
I mixed rum and coke and lemonade
Asked for my presents in the kitchen
Alone again at 3am
I listened to theeeem

No hay comentarios: