Gran dia el d'ahir

I resulta que ahir va ser un gran dia, i no perquè durant la cerimonia d’obertura de les olimpiades Catalunya desfilés amb els seus atletes com si fos un país. No pas. En el cas que fos així fins i tot em podria replantejar el fet de fer esport. Però no. Tot i així la cerimonia va estar molt bé. Aquest xinesos són únics. Però no per això va ser un gran dia. Avui la Gabi i jo hem posat un matalàs al mig del pasadís i hem estat recordant la nit d’ahir. Quin riure. De fet no vam fer res especial. De fet va ser una barreja entre la primera i la segona nit de festa aquí Cardiff. Hem mirat les fotos d’ahir i ens hem fet fotos noves. Quin riure. Vam arribar a casa amb 6 espelmes noves, un saler, 12 entrades gratis pel club on vam estar,… I em posava a dormir a les 6 del matí. I d’acord no és cap novetat però sent cardiff està molt, ja que aquí la festa acaba a les 3. Però nosaltres la vam continuar a la cuina i la vam acabar en una de les habitacions. Quin riure. De fet, però, hem decidit que fins d’aquí dos caps de setmana no tornarem en aquest local. Esperarem que esborrin les notres cares. Segur que ens han prohibit la entrada al club. Quan el dj es girava per buscar algun cd jo li tocava tots els butonets de la taula i feia la meva propia sessió. De fet no li va fer gens gràcia que en una de les cançons agafés l’agulla del tocadiscos i l’aixequés, fent que durant uns segons el local no tingués música fins que vaig tornar deixar caure altra vegada l’agulla. Nosaltres encara recordem els nostres riures durant l’absència de música. Quin poc sentit de l’humor. Però no és el meu problema que sigui tan fàcil accedir a la taula del dj.

I avui he trobat el bar on podré menjar ous passats per aigua dissabte el matí. De fet avui, desprès de l’àpat no apte per a tots els estomacs d’ahir nit, no m’entrava res més i només hi he fet una coca cola desprès de fer la meva compra. De fet estar en aquella bar amb les boses, el diari, la coke,… m’ha fet sentir molt còmode. Com ho diria? M’ha fet sentir com si estigués en el vermell (el bar de sota de casa a Badalona). De fet comprant a les tendes petites del barri em fa sentir adaptat en l’entorn. Sí, m’agrada.

I avui he rebut la meva tarjeta de crèdit britànica. Dimecres (I love dimecres) començarà a treure fum. Oh, my god! Que tremoli el centre de Cardiff!