Un mes i un dia

I ahir va fer un mes que vaig arribar a Cardiff. Per a celebrar-ho ahir va venir a veure'm la claudia i a passar dos nits aquí. No li preguntarem la primera sensació perquè la seva cara de pena al veure West Homes (així és com es diu la meva casa) no se li va esborrar fins al cap d'una estona, perdó, se li va canviar per passar a posar cara de fàstig. Doncs sí, West Homes és una casa vella (Que no bella) i on hi passen més de 24 persones a l'any i on hi viuen més de 12 persones, ja us podeu imaginar que el que no està vell està trencata o les dues coses. Però bé, West homes no ha estat la única cosa d'aquest primer (haig de dir que jo ja sento West Homes com casa meva i que la part depressiva i bruta només la veig que ho miro des de fora). Durant aquest mes hi hagut moltes coses bones, també de dolentes i com que no se quin nivell de retenció teniu, si us quedareu amb les dolentes o amb les bones, per tant no us les explicaré.

Per cert, com que espero que la Claudia torni més vegades (si és capaç de superar l'estat de shock en el que s'ha quedat) i com que espero tenir visites (ejem ejem ho deixo en el aire) ahir vaig comprar un matalà infable que espero utilitzar varies vegades.