Prova superada

I sí, ja són prop de les 11 de la nit, per a vosaltres prop de les 12. I torno a estar a l’habitació i ara sense acabar d’entendre el per què dels nervis que van començar a apareixer ahir nit. Doncs resulta que no feien falta. La veritat és que tampoc ha estat tant dur. Crec que ha estat més dur l’hora del te que la resta del dia. Perquè potser nosaltres estavem al bar fins a les 9 del matí, però aquí estan més de 30 minuts fent el seu te. Pensava que al ser un voluntari nou tindria un tracte especial, pensava que al estar aquí només per 6 mesos tindria un tracte especial, pensava que al ser de Barcelona tindria un tracte especial,… i no em refereixo a que em donguessin les coses mossegades, sinó que em farien preguntes sobre la meva ciutat, què em va motivar a fer el voluntariat, quines expectatieves tinc, si estudio, si estava treballant, que em sembla la ciutat, si trobo a faltar el calor, el barça, si em considero català, i qualsevol altra pregunta que se us pugui passar pel cap. Doncs no. La veritat és que, tant per la resta de professionals com per la resta de pascients, els hi és bastant igual qui ets i d’on vens. Però per sort no sóc l’únic voluntari que está en aquest projecte i per sort anava avissat. El projecte ven bé encara no l’he entés, però tinc clara la meva tasca. Tampoc m’ha quedat prou clar quina és la funció de cada professional, però això ho deixaré per més endavant, per quan hi hagi més confiança, perquè si voleu que us digui la veritat, la primera sensació que he tingut de la resta de companys de feina és que no treballen gaire. Però la meva tasca, en principi, és donar conversa als usuaris ja que els professionals diuen no tenir temps per a fer-ho. Intentar que s’obrin una mica i fer acompanyaments. La veritat és que és una cosa que em costarà una mica doncs el meu anglés encara està molt peix. Avui a l’hora del (primer) te pensava que la resta de companys estaven parlant en galès i no, parlaven en anglès. Però a part de l’accent que puguin tenir els meus companys de feina, molts del usuaris tenen afectada la parlar. Total un show sobretot en els mots encreuats, que és la primera activitat un cop arriben tots els usuaris. Però bé, només ha estat el primer dia i m’ha agradat. A més treballo amb la Gavi, que és la altra voluntaria. La Gavi, de moment és, podriem dir, la persona amb la que més bé he conectat. Tenim un humor semblant i ens passem el dia rient. De fet divendres per la nit un desconegut deia que ens assemblavem, està clar que tots dos ens vam escandalitzar. Ell va insistir i, fins i tot, ens va dir que es pensava que erem germans. Des de llavors que ens diem Sister i Brother. La Gavi és de Liechtenstein i li encanta escoltar com pronuncio el seu país. La Gavi, perqué us en feu una idea, és la noia que va en faldilles de la foto que vaig penjar el dia de Stonehedge i Old Sarum, l’altra persones és la Kerstin. Ja va sent hora que comenci aintroduir els noms de la gent amb la que comparteixo “casa”. Però ho deixarem per un altre dia perquè el tema potser llarg.