I diumenge altra vegada

Diumenge passat el recordo com alguna cosa especial. No per haver estat el primer cap de setmana a Cardiff, si no per la quantitat de coses que vaig fer i per la quantitat de coses que preveia que m’esperen aquí. També el recordo com alguna cosa especial perquè va ser quan vaig començar a relacionar-me amb la resta de voluntaris de manera més normal. Potser d’aquest cap de setmana esperava alguna cosa més. Superar l’anterior. Cagada pastoret. Aquestes coses mai s’han de fer. Aquest havia de ser un cap de setmana ple de música, doncs durant aquestes tres últimes nits (comptant aquesta) al centre de la ciutat se celebrar una especia de festa major. De fet s’ha celebrat i de fet hi he estat present però no tant com volia. Divendres, atenció, vaig canviar una tarda/vespre de concerts per un sopar amb els meus companys cuinat per un italià, i sí el menú va ser pasta. Desprès vam baixar al centre, però aquí les parts dels dies (matí, tarda, vespre, nit) estan alterades respecte a Catalunya. Per tant quan vam arribar al centre ja no hi havia concerts. Una copa en un pub. La gent de Cardiff segueix semblant-me tant oberta com abans. És més, els meus companys que porten 3 mesos estan convençuts que en breu jo tindré amics fora de l’hospital i que coneixaré més bé les coses d’oci que ells. Jo no ho crec pas, per sort no hem fet cap porra. La sort de dividir el dia diferent que nosaltres és que la festa acaba a les 3 de la matinada i que per tant l’endemà pots aprofitar el dia. Doncs això vam fer. Dissabte vam tornar al centre de Cardiff per poder veure el carnaval. Sí, heu llegit carnaval. Si ja més estrany veure gent disfressada per la Castanyada (celebrant el Halloween) imagineu-vos lo estrany que em sentia celebrant carnaval a l’Agost i a les 12 del migdia. A la tarda/vespre (per ells el vespre/nit) vam tornar al centre per veure els concerts. World músic que diuen, però ens vam decantar per les atraccions i riete tu de Port Aventura. Gent, allò era impresionant. Si a les pròximes festes de Badalona monten alguna cosa semblant ja podem començar a estalviar perquè segur que no ens mourem d’allà. Però feia fred i per ells ja era massa tard, per tant ningú es va animar a sortir de festa i cap a l’hospital altra vegada. Hauria de començar a utilitzar la paraula “casa” enlloc d’”hospital”, no? I diumenge en busca d’alguna pastiseria o d’algun bar on poder menjar ous passats per aigua. En aquesta primera expedició no hi hagut sort, però espero no quedar-me amb les ganes de menjar-ne’n. I, avui sí. Avui concerts. El diumenge ja s’acaba i ja estic al llit. Ja començo a sentir els nervis que tots em preguntaven si ja tenia durant el cap de setmana. Demà dilluns, és el primer dia que estaré en el projecte, demà començo a treballar. Desitjeu-me sort!