Ar. I. Em.

Mercé, perdona, però desprès del concert de la Madonna no vaig poder evitar-ho. Finalment ahir vaig trobar entrades per veure el teu, el meu, el nostre michael snipes. Haig de dir que el concert de R.E.M. va ser completament diferent al de la Madonna. En el de la Madonna hi havia de ser per què sí, perquè sempre he sentit a parlar d'ella. Perquè tothom coneix els seus singles. Perquè una vez al año (en aquest cas un cop a la vida) no hace daño. Perquè, així com el Bruce, considero que és d'aquelles persones que s'han de veure un cop a la vida. Perquè tant la Claudia com jo ens vam trobar en mig de la MadonnaMania que hi havia aquell matí a Cardiff. I sí, m'ho vaig passar molt bé. No em sap gens greu haver-hi anat ni haver-me deixat aquells diners. Però desprès del concert de R.E.M. la Madonna s'hauria de replantejar moltes coses. Potser hi va haver molta més expectació per ella, potser hi havia més gent, però el que van fer ahir dilluns R.E.M. no sé com descriure-ho. Barrejar les seves primers cançóns amb les del seu últim cd, que és com un come back, trobant espai per posar Losing My Religion que per uns moments pensava que no la tocarien (i no m'hagués sabut greu, doncs jo no anava per aquesta cançò), mantenir el públic entregat des de la primera a la última canço, sense la necessitat de l'espectacle que va montar la Madonna (que reconec que va estar molt i molt bé, però no se si ella seria capaç de defensar un concert sense tot aquest numeret), tocar cançons que mai havien tocat a Europa,... i se que comparar un concert de la Madonna amb un de R.E.M. és el mateix que confondre el tocino amb la velocitat. Així que deixarem que el concert de la Madonna va ser un concert en el que havia d'anar, en el qual m'ho vaig passar molt bé i que vaig tenir la companyia de la Claudia. El de R.E.M. m'ha servit per recordar que segueixen agradant-me, que segueixen estant actius, que necessito tornar a veure'ls i que necessito quedar-me afonic per tercera, quarta, cinquena... vegada.

Ara, a pel pròxim concert...