Landsome Festival

I per què sempre, en els millors moments, resulta que no portes la càmera a sobre? Aquest cap de setmana vaig enredar a tothom per anar a un festival, el qual no m’interessava, però era només per fer alguna cosa diferent i moure’m per la ciutat. Total, la idea era aixecar-me d’hora el dissabte, anar a fer un esmorzar anglés, que diuen, i anar cap al festival. Dissabte a les 5 de la tarda encara estava al llit, doncs divendres vam celebrar, de manera improvitzada, la primera festa en la meva habitació i a més no sé el per què, però des de que estic aquí que estic més cansat. Total, que ja amb molta vergonya vaig decidir despertar-me i… sorpresa, hi havia gent que seguia dormint, així que dos noies que estaven despertes i jo vam decidir anar al festival igualment. Era un festival, segons el diari, de reggae, drum’n’bass, grafitis, mercadillus, bbq (com m’agraden les barbacoes),… Total, que desprès de que un noi ens trobés perduts per un barri una mica solitari ens va acompanyar fins a la porta del festival… i quin festival… i això que no m’interessava. De cop i volta estava a Tiana altra vegada, en el que podria ser el seu millor moment. Barreja de hipisme, muntanyisme i frikisme… si creieu-me, és possible, i tot acompanyat d’aquest estrany aire britànic, on ells han deixat de voler ser Peter Doherty i a elles el look Amy Winehouse ja no els va. Nens corrent entre la gent i pares joves contents de que hi hagi gent que tinguin aquest tipus de ineciatives. Un pub típic britànic, com el de Eastenders, sí gent, aquí encara miren Gent de Barri i em fa por mirar per a quin episodi van, també segueixen Veïns, però ja no és una serie britànica. Un petit escenari, com els que a mi m’agraden, que gaire bé no es nota la diferencia entre la banda i el públic, un espai per a la reflexoterapia, una sala adecuada per finalitzar el festival amb dj’s, espai per a fumadors a la terrassa, separat del mercat i de la barbacoa. I jo sense la càmera. Dissabte, però estavem massa cansats i visto lo visto, millor deixar energia per l’endemà. Dit i fet, desprès de dos concerts cap a casa. Diumenge però hi vam estar 7 hores. Vaig empezar-me com 6 concerts (res de reggae), una hambrugesa amb formatge i ceba i com uns 2 litres de coca-cola. Tornar a seure al terra com a Tiana, compartin converses amb gent que acabava de conèixer, doncs resulta que els galesos semblen més oberts i més receptius que els anglesos.




I aquestes noies van actuar diumenge, i va ser una de les actuacions que més em van agradar

I he decidit fer una llista. Una llista per anar-hi apuntant cada un dels moments que més m’agraden d’aquests 6 mesos. Intentaré fer memòria, doncs en un mes hi hagut forces moments que haurien d’estar en aquesta llista. Qui sap, potser, abans de tornar el mes de gener, l’acabi escrivint aquí, qui sap…