jueves, 11 de diciembre de 2008

I desprès d'una primera nit al Primavera Club

I us n'he parlat més d'una vegada; mínim, per aquí, dues vegades. The Wave Pictures, per a mi, i més des de que estic a Cardiff, són una més que gran banda. I ahir m'ho van (re)demostrar. De fet no fa falta que ho facin, doncs per a mi, aquest trio ja em tenen més que convençut i que, per tan, ja m'és dificl dir que fan alguna cosa malament. Sí, ahir, el meu voltant ple de gent que havia escoltat només un dels seus cds. D'acord, aquest té molts hits, però també tenen moltes cançons bones. Anar a un concert i que soni talment com sona en el cd, doncs la veritat, a mi, no em fa cap gràcia. Que allarguin els temes fent solos de guitarra, a mi, personalment, m'encanta. Que la tercera cançò fos Just Like a Drummer, va ser un gran moment, per a recordar els primers mesos a Cardiff. Escoltar la cançò Now You are Pregnant, va servir per recordar el concert d'aquesta banda a Cardiff. Són joves, amb ganes de fer música sense pretencions, sense voler ser populars, tot i que ahir la sala estava plena, només passar-s'ho bé, i escriure cançòns de coses determinades i a la vegada divertides. I desprès escoltar les cançons de Hefner. I quina pena no haver sigut una mica més gran i haver-los conegut en el seu moment per haver-los vist quan realment eren Hefner. Però ahir, en la sala Apolo, possiblment s'hi respirava un ambient similar al d'aquella epoca. I m'encanta poder cantar aquells hits que en un principi no haurien de sonar més en directe. M'encanta.
I sí, el meu sube i baja, pel que fa al primavera club, ja ha valgut la pena.
Però no patiu, que m'en porto també un bon record de la visita al CAD, de la visita a Montgat i de tornar a posar els peus a casa.
Dies amb sensacions estranyes. Dies de trobar a faltar el que tinc allà. Dies de pensar i de repensar. I tot i que ja em queden menys dies per tornar a fer la maleta, encara en puc gaudir d'uns quants més, amb més concerts, amb més visites i, per què no?, amb més estones a casa.





I perdoneu-me, pensava que els dies, aquí, tenien més de 24 hores, i que, per tant, podia venir fins a la Diagonal per veure com us ha quedat allò que us ha portat tants mal de caps.

2 comentarios:

Irene dijo...

suposo que has arribat bé.
M'ho he passat taaaaaaant bé...!!!
Ens veiem en res!

Un petó

Margarita dijo...

Va ser poqueta estona... però em va encantar veure't, i veure't amb els nens... Cada dia que em despertava pensava que estaves per aquí... espero que hagis fetall`que et vaig dir, espero que hagis gaudit.
1 petó