I sembla

I sembla, només sembla, que hagi d'acabar l'any. El calendari ens recorda que avui és dia 31 de desembre. Potser sí que acaba l'any avui. Però només potser. Jo prefereixo fer-ho coincidir amb el final d'aquest projecte, total no queda ni un mes. La idea de donar per acabat un any i encetar-ne un de nou, bàsicament només serveix per fer un recompte del que hem fet. Reflexionar i intentar de corregir en el cas que sigui necessari. D'adonar-nos del que hem aconseguit i de qui hem tingut al voltant. Per tant, no em veig capaç de fer aquest recompte d'informació ara que encara no he acabat aquest projecte. Demà sé que serà un dia estrany. Que si algú em facilita el bon any desprès de les campanades i no està aprop meu ho farà una hora abans que les pugui escoltar jo. Que la gent que estarà al meu voltant no seran els meus amics (bé, Irene, tu sí que formes part d'aquests) que ni tant sols serà la meva família real. No podré veure les campanades de TV3, ni tant sols estarem en una casa escoltant les campanes. No podré estar a Badalona o en el seu defecte a Tiana. Que la frase més repetida no serà "que tinguis un bon any", sinó que serà "Happy New Year". Ni tant sols estaré en una discoteca, estaré en un pub en forma de club. La festa no acabarà quan el sol estigui sortint, aquest encara estarà fent mandres i la lluna seguirà marcant el nostre sostre. No hi haurà ni la possibilitat de plantejar-nos d'anar a esmorzar i morir en l'intent. No em trobaré a ningú pel carrer per desitjar-li una bona entrada. No crec que hi hagi més de 24 grans de raïm, però hi haurà focs artificials. Passaré fred. Passaré molt de fred. Passaré més fred. I no m'agraden aquestes celebracions, però demà hauré de somriure talment si estigués a Badalona o, en el seu defecte, a Tiana

Que tingueu un feliç final d'any i una bonica entrada d'any.