Non Stop

I és diumenge, i ahir no vam sortir. I són les 11:20 del matí i a casa se sent silenci, jo encara no he sortit de l’habitació. Ahir no vam sortir, serà que realment tots estem cansats. No vam sortir però sí que vam arribar tard a casa. Eren prop de les 12 de la nit. Veniem de Bristol. Bristol està a uns 50 minuts de Cardiff, Bristol és a Anglaterra. Hi vam anar per veure un concert. La veritat que és que no puc dir que hagi estat a Bristol, doncs des de l’estació vam agafar un taxi fins el concert i del concert un taxi fins a l’estació. Teniem el temps just, doncs tinc la sensació de que aquí els agradava fer les coses corrents i amb el risc de perdre el tren. Per sort no el vam perdre. Ni a l’anar ni al tornar. Per sort, no vam haver de dormir a Bristol, tot i que la pròxima vegada que hi vagi, jo m’hi quedaré a dormir. Doncs l’últim tren és massa d’hora i per tant no vam poder veure el final de l’últim grup. La veritat, tot i ser el grup que jo volia veure, amb la segona acutació estava més que satisfet. L’actuació que no vam poder acabar de veure era dels suecs Wildbirds and Peacdrums, una formació que crec que mai ha tocat a Barcelona i que portava força temps escoltant en el meu ipod, fer el viatge fins a Bristol valia la pena. Però al veure en Peter Broderick, de la formació Efterklang, va ser… ostres al acabar al seu concert no podia moure’m, estava cansat, masses emocions. Ara dirè la cosa més cursi que he dit mai a Cardiff i en aquests 26 anys: Les seves cançons van tocar el meu cor i van estar jugant amb ell. Va ser impressionant. Poques vegades he sentit una cosa semblant en un concert. De fet crec que era la primera vegada i si he estat capaç de dir una frase com l’anterior sabent que això pot fer baixar dos punts de la meva reputació és que aquest home, desprès del concert d’ahir, es mereix que jo perdi punts de la meva reputació parlant de les seves cançons. Ja un cop els suecs a l’escenari per a mi tot ja era igual, per sort l’estona que els vam veure, van fer adonar-me perquè els escoltava tant. Diuen que fan Jazz o Blues lliure, per a mi no deixa de ser experimentació de la veu d’ella acompanyada de la lliure aportació del bateria. Música, que d’acord, potser no és apta per a totes les orelles. Ahir, va ser una gran nit. Des d’ahir que tinc un altre cd apuntat a la llista de cds pendents per a comprar.

I és diumenge, i avui hem decidit anar al cinema. Hem trobat un cinema que de tant en tant fan sessions amb substitols. Avui, si tot va bé, anirem a veure “the boy with the striped pijam”, sí mare, “el noi del pijama a ratlles”. Dijous passat vam anar a veure Summer Hours. Sobretot, no gasteu els diners en anar-la a veure. Sí, d’acord, veus les relacions familiars, els conflictes, histories que surten a la llum desprès d’un incident, el arribar a un acord, l’egoisme o la necessitat,… però no val la pena. Si més no, a nosaltres, que hi vam anar 4 persones, no ens va agradar. I que vulgar que està la Juliet Binoche.

I és diumenge, i si no hi ha cap novetat, desprès del cinema anem a un altre concert.
I és diumenge, i intento fer un resum mental d’aquesta setmana. Em canso només de pensar en tot el què he fet. I no m’estranya que segueixi al llit. Treballar, cinema, concerts, passejar per Cardiff, passejar pel barri, Penarth,… Ah! I ja he trobat el que de moment és el meu restaurant preferit. Algú vol acompanyar-me la pròxima vegada.




I torno sense poder veure el video, però és d'en Peter Broderick.