I avui he tingut un rampell. Aquest migdia m'he pogut conectar a internet des de l'hospital. De fet si mireu més avall ja ho veure-ho. He tingut un rampell o atac de melancolia. He llegit els vostres comentaris (gràcies merce i cristina) i alguns mails que he rebut durants aquests últims dies. M'he sentit a prop vostre i al mateix temps lluny. I he sortit de l'hospital per fer un parell de compres al supermercat i buscar una botiga de telefons per poder tenir un número anglés. Ja el tinc! A més volia informació per poder tenir internet des de la meva habitació. Total que amb el rampell he decidit passar de rebre informació a comprar-me'l directament. I ja veus, ja tinc internet en la meva habitació. I és per això que teniu feina, doncs tot i que no he tingut internet fins avui jo he escrit una miqueta el que he anat fent, només perquè us en feu una idea. Així que ara us toca llegir a vosaltres. Els escrits estan per ordre cronologic així que heu de començar pel dia 23 de Juliol en el cas que les anteriors ja les hagueu llegit.
Un peto, i espero no treure-us gran part de la vostra jornada laboral.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Aiii guapo!!! Encara no t'he constaestat el mprimer mail i ja tinc el segon: DISCULPA'M!!
Et seguiré per aquest bloc... i mirarem l'altre.
T'escric ara mateix ok??? De veritat... si els nens em deixen... Que tinc fotos noves per a tu... ;)))
TSTMO
Estava començant a pensar que no ens estimaves i aquestes coses i de cop em costa posar-me al dia amb tanta informació.
Gairabé no estic a casa i a la feina estàs vetat, m'han prohibit la entrada al teu blog, això sí aquest matí m'he conectat a un ordinador en el qual em deixen veure't però he passat por per si em pillaven. M'he arriscat per tu ehhhh!!! Això és mereix un souvenir!!! Al menys una pedra d'aquelles...
Bueno ja t'escriuré més...que ja em veig que estic una mica soseras,
Només dir-te que no sé si t'arribarà aquest comentari perquè no sé si entendré la paraula impossible aquesta que s'ha de posar!!!
petonets por doquier
Marta
Pd: pues tal i com deia em fan posar una paraula més facileta perquè aquella era impossible.
Pd 2: no potser la més facileta també l'he posat malament, serà la meva última oportunitat?
Publicar un comentario