I els caps de setmana en ciutats desconegudes i lluny dels teus resulten difícils. Aquest ha estat el meu primer cap de setmana aquí i podria haver estat difícil però no ho ha estat i diumenge, que és el dia conegut mundialment com el dia més avorrit de la setmana tampoc ho ha estat. No se si aquí els caps de setmana sempre són així, però ei, benvingut siguin. Divendres vam sopar altra vegada tots junts i vam sortir de festa. Reconec que feia temps que no reia tant, de fet si l’altra dia explicava que havia trobat amb qui parlar sobre música, ahir vaig trobar amb qui no parar de riure. Si és que vaig riure tant que em van entrar ganes de fer el que portava dos dies dient que no faria: despertar-me d’hora el dissabte i sortir fora de Cardiff. Els plans realment eren atractius però jo sóc dels que prefereix coneixer la ciutat i desprès els seus voltants. Però era la oportunitat de seguir rient. I entre platja o pedres vaig preferir pedres. Resulta que he estat en aquelles pedres que surten en tots els llibres d’anglés: Stonehedge, si fa falta busqueu-ho al google. La veritat és que no val la pena viatjar fins aquí per visitar-ho, doncs realment resulta car. Però, ara quan obri un llibre d’anglés podré dir que jo hi he estat i a més podré recordar el dia tant divertit que vaig tenir.
Stonehedge és un cercle fet amb pedres (que segons l’audioguia pessen el mateix que 7 elefants adults) de fa més de 4000 anys. De fet no hi ha una explicació demostrada del significat d’aquest cercle, se sap però que estan posades en funció de la posició del sol en cada estació de l’any. De fet ni les mateixes persones que van escriure els tríptic d’informació sobre el lloc els interessa, literalment en el tríptic s’hi pot llegir: […] There are many stories about the significance of Stonehedge. It may have been an astromical observatory or used for sacred rituals linked to the sun, successful crops or even the dead. We simply don’t know, but you can learn about them on the audio tour at the site […] O sigui que a ells els importa un rabe el per què d’aquestes pedres però que si tu estàs interessat que t’espavilis amb l’audio guia. Per cert en el tríptic també hi diu: […] The most sophisticated stone circle in the world […] algú em sap dir quants cercles més hi ha en el món, a quines ciutats es troben i com es diu cada cercle? Gràcies, tan als meus acompanyants com a mi se’ns va crear un gran interrogant i ara tenim problemes per dormir.
Prop de Stonehedge hi ha Old Sarum. Old Sarum vindria a ser el mateix que dir Baetulo per parlar de Badalona, amb la diferencia que actualment a Old Sarum no hi viu ningú i que des de fa anys la ciutat està cituada en el que aquella epoca podrien ser les afores. Old Sarum, avui en dia es diu Salisbury i de l’antiga ciutat només en queda l’estructura.
M’agradaria tant poder explicar cada una de les anècdotes d’aquest dia. Stonehedge resulta místic i màgic. En el tren d’anada per a mi només era una excursió per conèixer a la resta de voluntaris que anavem a veure un grapat de pedres que surten fotografiades només en llibres d’anglés. Però un cop ets allà i t’acostumes a la resta de guiris que volen aconseguir la mateix fotografia que estan acostumats a veure i d’estar atents a les seves audioguies, Stonehedge, resulta especial. Old Sarum seria, al costat de Stonehedge, l’apart Mediterranea de Port Aventura, que no té cap atracció i que pot ser avorrit, però nosaltres encara aquesta nit reiem al veure les fotos d’ahir.
Avui tot i ser diumenge, haig de reconeixer que he acabat cansat i no hi ha hagut pedres però ha acabt sent un dia especial. Avui, apart de quedar-me aquí, les altres opcions eren platja o festival de formatge. Podeu imaginar que he escollit, oi? Doncs sí, formatge, tot i que hem acabat comprant diferents tipus de formatges en el supermercat i mentjant-nos-els en el parc, doncs no hem sabut trobar el formatge fins que hem acabat de dinar. Però ha estat bonic. El festival era a un poble prop de Cardiff que es deia Caerphilly. El poble té un castell i la festa es feia al voltant d’aquest i ambientada a l’epoca medieval. Si més no, bonic de veure. Però desprès del dia d’ahir esperava alguna cosa més emocionant, la veritat és que m’he quedat una mica més fred, però també m’havia de servir per apropar-me a uns altres voluntaris. Total, que sort que quan hem arribat al centre ens hem trobat un noi (digues-li noi, digues-li senyor) que treballa en un dels projectes i que s’oferia per portar a 5 voluntaris a veure el mar, que no la platja. No us podeu ni imaginar la il·lusió que m’ha fet. Se m’ha canviat la cara. Si és que trobo a faltar el mar, que no la platja, i encara no fa ni una setmana que estic aquí. Per tant us podeu imaginar que he sigut un dels aforunats. De fet a la gent no els feia gaire il·lusió. Però per a mi ha sigut tant especial i tant divertit com ahir. I és d’agraïr que gent que no té res a veure en els projectes, que són simples treballadors vinguin i et treguin a pasturar. Ens ha portat fins a una de les cales de Penarth. Hem vist l’aposta de sol, he posat els peus en remull, he rigut, hem fet equilibris sobre la terra mullada que queda quan la marea baixa, ens hem embrutat els peus de fang, hem perseguit crancs,… i mare no t’enfadis però ara a casa hi tenim 15 gots nous del bar on estavem (tot té una explicació).
Stonehedge és un cercle fet amb pedres (que segons l’audioguia pessen el mateix que 7 elefants adults) de fa més de 4000 anys. De fet no hi ha una explicació demostrada del significat d’aquest cercle, se sap però que estan posades en funció de la posició del sol en cada estació de l’any. De fet ni les mateixes persones que van escriure els tríptic d’informació sobre el lloc els interessa, literalment en el tríptic s’hi pot llegir: […] There are many stories about the significance of Stonehedge. It may have been an astromical observatory or used for sacred rituals linked to the sun, successful crops or even the dead. We simply don’t know, but you can learn about them on the audio tour at the site […] O sigui que a ells els importa un rabe el per què d’aquestes pedres però que si tu estàs interessat que t’espavilis amb l’audio guia. Per cert en el tríptic també hi diu: […] The most sophisticated stone circle in the world […] algú em sap dir quants cercles més hi ha en el món, a quines ciutats es troben i com es diu cada cercle? Gràcies, tan als meus acompanyants com a mi se’ns va crear un gran interrogant i ara tenim problemes per dormir.
Prop de Stonehedge hi ha Old Sarum. Old Sarum vindria a ser el mateix que dir Baetulo per parlar de Badalona, amb la diferencia que actualment a Old Sarum no hi viu ningú i que des de fa anys la ciutat està cituada en el que aquella epoca podrien ser les afores. Old Sarum, avui en dia es diu Salisbury i de l’antiga ciutat només en queda l’estructura.
M’agradaria tant poder explicar cada una de les anècdotes d’aquest dia. Stonehedge resulta místic i màgic. En el tren d’anada per a mi només era una excursió per conèixer a la resta de voluntaris que anavem a veure un grapat de pedres que surten fotografiades només en llibres d’anglés. Però un cop ets allà i t’acostumes a la resta de guiris que volen aconseguir la mateix fotografia que estan acostumats a veure i d’estar atents a les seves audioguies, Stonehedge, resulta especial. Old Sarum seria, al costat de Stonehedge, l’apart Mediterranea de Port Aventura, que no té cap atracció i que pot ser avorrit, però nosaltres encara aquesta nit reiem al veure les fotos d’ahir.
Avui tot i ser diumenge, haig de reconeixer que he acabat cansat i no hi ha hagut pedres però ha acabt sent un dia especial. Avui, apart de quedar-me aquí, les altres opcions eren platja o festival de formatge. Podeu imaginar que he escollit, oi? Doncs sí, formatge, tot i que hem acabat comprant diferents tipus de formatges en el supermercat i mentjant-nos-els en el parc, doncs no hem sabut trobar el formatge fins que hem acabat de dinar. Però ha estat bonic. El festival era a un poble prop de Cardiff que es deia Caerphilly. El poble té un castell i la festa es feia al voltant d’aquest i ambientada a l’epoca medieval. Si més no, bonic de veure. Però desprès del dia d’ahir esperava alguna cosa més emocionant, la veritat és que m’he quedat una mica més fred, però també m’havia de servir per apropar-me a uns altres voluntaris. Total, que sort que quan hem arribat al centre ens hem trobat un noi (digues-li noi, digues-li senyor) que treballa en un dels projectes i que s’oferia per portar a 5 voluntaris a veure el mar, que no la platja. No us podeu ni imaginar la il·lusió que m’ha fet. Se m’ha canviat la cara. Si és que trobo a faltar el mar, que no la platja, i encara no fa ni una setmana que estic aquí. Per tant us podeu imaginar que he sigut un dels aforunats. De fet a la gent no els feia gaire il·lusió. Però per a mi ha sigut tant especial i tant divertit com ahir. I és d’agraïr que gent que no té res a veure en els projectes, que són simples treballadors vinguin i et treguin a pasturar. Ens ha portat fins a una de les cales de Penarth. Hem vist l’aposta de sol, he posat els peus en remull, he rigut, hem fet equilibris sobre la terra mullada que queda quan la marea baixa, ens hem embrutat els peus de fang, hem perseguit crancs,… i mare no t’enfadis però ara a casa hi tenim 15 gots nous del bar on estavem (tot té una explicació).
No hay comentarios:
Publicar un comentario