I ahir vaig dir adéu als concerts a ritme de Boss(anova). I em vaig sentir cule en el camp nou...Doncs quan en Bruce va pujar a l'escenari veure tota aquella gentada tornant-se loca no vaig poder evitar-ho i em vaig girar a buscar una cara amiga per cridar-li "Huaveu vist?" qual avi cule indignat del APM. És lo més aprop que m'he sentit mai del barça i del futbol en general.
I això descriure des de casa ja s'acaba.
I això descriure des de casa ja s'acaba.
3 comentarios:
Francesc!!!! Que guay!! et farem un seguiment de Cardiff!!! Doncs mentre tu estaves al concert del jefe... yo estava al de Sex Pistols!!! que encara viuen (sense el Sid, es clar)però va ser un punto veure a l'escenari una panda de puretas que jo els veia més a la terrassa de qualsevol bar tipo el gallego (Plaza Trafalgar) fent unes braves i una cervesa... Però no. Estaven allà. Sip Sip!! He de dir que no soc fan ni res però crec que aquests només els veure una vegada a la vida i ja que estava allà als concerts doncs havia d'aprofitar.
Buenobueno bueno... en memòria del Limoncito veig que li has dedicat el títol del blog. Estic segura que des d'allà adalt et podrà veure i et cuidarà allí on vagis!!! (però no li donis molta feina, eh). Per cert ja li has donat l'adreça del blog a la teva nova amiga Húngara??? Segur que li agrada veure que t'ha inspirat!!! Bueno maco, un petonas!!! M'alegra molt poder seguir en contacte!! MOLTA SORT!!!
Franceeeeessccc!! Ja et trobo a faltar i fa molt poquet que has marxat però és que hem passat tant de temps junts que ara no sé que faré...suposo que si comencen a fer a la tele algun programa frikipound dels que ens agrada, el podrem comentar junts o bueno...jo t'explico i ¡¡tu lo flipas!!!
Si tornen a fer Fama no et preocupis que t'avisaré amb antel·lació per a que puguis donar 15 dies als de Cardiff!!!
Bueno molta sort, que et vagi molt bé tot, actualitza sovint el blog i continua regalant-nos la teva inspiració. Un petó molt fort.
Hola Francesc, com va tot?
Jo, ja saps a l'atur, però esperant les vacances, al final marxem a Prades, més ben dit al "Xalet de Prades". Quan torni ja tindré temps per pensar en feina.
Estic pensant, que segurament aquesta gent tenen molta raó, has portat el sol a Cardiff i aquí ens hem quedat una mica a les fosques. Saps que tots t'enyorem i de ben segur et deuen xiular les urelles perquè quan parlem sempre hi surts a la conversa.
Espero que molt aviat et sentis integrat, cosa que no trigarà gaire, segur.
Molts petons,
Mercè i CUC
L'Enric t'envia records.
Publicar un comentario