De 6 a 2 i per Molts anys!

I resulta que des d’un principi el grup que havia d’arribar amb mi havia de ser de 6. A últim moment, un noi de Madrid va trobar feina i per tant ja ni va fer les maletes. Per tant, de 6 vam passar a ser 5. Ja aquí i desprès de la meva primera visita a Barcelona, el Noruec, amb el que m’ho passava tant bé, per problemes familiars, va haver de marxar abans d’acabar el projecte. Per tant, de 5 vam passar a ser 4. La noia d’Estonia, la qual també estava dins del meu grup ha passat a formar part dels nouvinguts, doncs ella s’ha quedat un projecte d’una noia madrilenya que va haver de marxar als dos mesos d’estar aquí, així que la noia d’Estonia, acabarà el projecte d’ella, amb la qual cosa estarà a Cardiff, almenys fins el mes de Març. Doncs, de 4 vam passar a ser 3. Per altra banda, des de que vaig arribar que l’Austriac, que també estava dins del meu grup, no va fer res per tal de que em caigués bé. Estrany com ningú. Segur que en el fons era bona persona, però no ha sabut demostrar. És més, fins a l’últim moment que no ha sabut comportar-se, ni respectar-nos, ni ser educat. Avui, ens hem despertat i ja no hi era. Per la meva faceta a poc reconeguda de “portera” a mi se m’escapen poques coses, per a mi no ha estat una sorpresa. De 3 hem passat a ser 2. I direu, és que mala hierva nunca muere…
Celebraria que ha marxat, però avui hi ha qui fa 65 anys i no està autoritzat d’agafar-se la jubilació però sí els descomptes de la tercera edat (així que "a por ellos"), per molts anys pare!