Protagonista d'un film d'humor negre

I ara ric de la situació, tot i que no hauria d'estar autoritzat per a fer-ho. Sóc de les persones que riu per tot, i quan dic tot, vull dir tot, sense deixar-me res. De vegades, però, se que hauria de fer una tria del que puc riure i del que no. Censurar? Però no, no tinc temps per aquestes coses, ja sabeu que jo vaig més ràpid que el meu cervell i que, per tant, no puc fer cap exercici de canalització. Potser no és que rigui de la situació, que simplement la cobreixi de somriures per fer-la menys greu o per evitar de caure en situació de desesperació constant. Però sí, ahir divendres, em vaig sentir al mig d'una pel·lícula d'humor negre on el meu paper seria representat per en Woody Allen amb veu de Joan Pera. Desprès de la introducció de tots els personatges i situar-los en un context comú, arribaria el que seria el nucli, subjecte o element principal, en el qual giraria tota la historia. En aquest cas aquest element seria un missatge al movil. "He wasn't at work today too, so they came here and security oponed his door. He is dead". I ara que hi penso no és que rigui de la situació. Sí que em va fer reflexionar, estar confús, enfadat, sentir-me brut, fins i tot amb ganes de picar en la seva porta quan els policies van deixar-nos entrar a casa altra vegada, vaig odiar el moment quan se'm va otogar el títol "portaveu de donar la noticia a tots els altres companys de pis (som 11 més) que encara no ho sabien", vaig odiar haver de repetir la mateixa noticia dues vegades en cada trucada, està clar que em van entendre, però són aquelles noticies que amb una sola vegada no és suficient per entendre-ho. I sí, malgrat tot, semblava una pel·lícula.

I no us podeu ni imaginar les ganes que tenia de veure'us per explicar-vos bé tot el que va passar.