I demà és el gran dia

I demà és el gran dia.
Demà, dijous, Paul Weller.
Perdoneu l'actualització, però és que estic fins i tot nerviós.

Per cert, aquesta, és la meva nova camera.
Avui he vist que és de l'any 1959.
Avui, he comprat carrets, ara només falta que funcioni.



I demà, demà, demà, demà... Tant de bo pogués fer-li jo el set-list que vull que canti. Però bueno, com que sé que no tindré l'honor (o que ell no tindrà l'honor) espero que demà no sigui la primera i la última vegada que el vegi. DEMÀÀÀÀÀ

I ho se, sí, tinc coses més interessants que explicar, com per exemple com de lent va el meu cos en tenir forma de celebrity, però tot i així segueixo anant al gimnàs. O que divendres tinc visites (no, ningú del CAD), o que, per si no ho sabeu, la Mireia, la nostra Mireia, ja té el carnet de conduir, o que la setmana passada vaig coneixer a una futura voluntaria sorda la qual em va fer pensar en aquell noi de la cadira de rodes, o sobre els meus usuaris i com sense voler-ho se'ls hi escapa que em tenen apreci, o de la meva agenda i de les festes de Nadal que ja hi tinc anotades,... però avui he decidit anar a dormir d'hora.