Gràcies i Adéu. Adéu i Gràcies

I ja han marxat. Sí, l’ajuda humanitaria ja ha marxat. Han conegut Caridff i a la Gaby. Diuen que els hi agradat; tant que han marxat emocionats. Cansat i amb sensació estranya. No m’agrada dir adéu. Vols Caldo? Dos tasses. Doncs avui dos despedides, però gràcies per haver vingut, i no només gràcies per la roba, el menjar, els cds, el dvd,…
La Gaby també està en direcció casa seva, reconec que de vegades li tinc enveja, de vegades m’agradaria estar a Barcelona i no a Cardiff, de vegades però em sap molt de greu que hagi marxat 4 mesos abans de que jo pugui tornar cap a casa. Avui he notat allò de “algo se muere en alma cuando un amigo se va”. I sí, avui comença una nova manera de viure la meva estada de Cardiff. No més Gabys al meu costat, tot i que espero que aquests gaire bé 4 mesos que encara hem queden, com a mínim, els passi la meitat de bé que han estat fins ara.


P.d.: I sí, pares, dimecres, ho faré.
P.d.: Per la resta, si tot va bé, dimecres (o dijous) sabreu que faré.
P.d.: Altra vegada gràcies.