I més, molt més... i sembla que el llistó cada cop queda més alt.

Doncs sí, ja tenim les entrades per a Daniel Johnston, tot i que el rumor de que acabi tocant a Barcelona cada vegada sembla més ja un fet verídic. Total, que me quiten lo bailao i, què carai, lo bueno, si és doble, dos veces barato.

I també he tingut temps per veure una altra de les pel·lícules considerades com les del millor 2009. The Revolutionary Road. S'ha de reconeixer que la Kate fa un molt bon paper.



I sí, també hi hagut concert, faltaria més.
Una de les grans sorpreses de la última edició del Faraday.
I va ser un concert tan bonic i enèrgic a la vegada. I va ser d'aquells que malgrat la gent, la mala visibilitat de la sala,... sense voler, se't crea una bombolla on només hi pot entrar un mateix i la banda. La resta desapareix. Concert amb versions de Gary Numan i de The Beatles, de mostra un botó





I per acabar aquesta tanda, ahir, Howe Gelb pujava a l'escenari de l'apolo amb la seva banda Giant Sand per a reinterpretar el "Johnny Cash at St Quentin". I per a mi, sí, tota una experiencia.

Let the right one in

I tot i que ja estem al 2010, ahir tocava la pel·lícula que ha sortit en tots els top10 del 2009 tot i que la pel·lícula és del 2008.
Les pel·lícules de vampirs sempre van relacionades amb les pel·lícules de por, però per una vegada en podem dir pel·lícula d'amor o plena de sentiments. D'acord, hi ha una mica de sang, però no és el tema principal.

Els primers de l'any

Doncs sí, el primer concert de l'any va ser el cap de setmana passat. Els escollits Fred i Son. Un cop vaig dir que serien the next big thing (com a mínim en el meu ipod), i realment així està sent. Doncs era la festa de Doble Vida i hi havia més bandes, de les quals, a més a més de Fred i Son, només vam veure No Band In Berlin


Fred i Son, Plens de Vida

Sempre m'havia preguntat que hi havia en l'edifici de Caja Madrid de plaça Catalunya. Durant l'època de la universitat vaig saber que hi havia una biblioteca a la qual mai vaig entrar. Però l'edifici és gran i em sorprenia que hi hagués una biblioteca tan gran i tan poc coneguda en un lloc tan concorregut. Total, dimarts passat vaig entrar a l'edifici per veure a Bill Wells i així, deixar de fer-me preguntes i saber que també hi ha un auditori. I és una pena que estiguem a Gener encara, doncs el mes de decembre ja no recordaré que aquest ha estat un dels concerts de l'any. Una pena que en el youtube no hagi trobat alguna cosa de les que va tocar a Caja Madrid, però aquesta és la que més s'apropa al que va fer.


Glasgow Sky, Kama Aina and Bill Wells

La primera pel·líucla, Trouble Every Day, o el que és el mateix, alteracions en el comportament d'alguns essers humans durant els seus actes sexuals, cannivalisme com a resposta a la seva excitació. I haig de reconeixer que tot i que les imatges en algun moment eren dures, la pel·lícula em va encantar. Banda sonora impresionant, de Tindersticks. Us deixo un link, sencill, amb poc canivalisme, perquè com a mínim escolteu el tema principal.


Tindersticks, Trouble Every Day

I per si fos poc, dimarts vam comprar els bitllets per a anar a Dublin i ahir vaig enterar-me que just els dies que jo hi sóc hi ha un concert, encara crido d'alegria, de:

i ja hem arribat al 2010

i no hi ha manera... sempre se'm passa... sempre tinc alguna cosa o altra a fer... i desprès me n'oblido. Total, ja hem estrenat calendaris i agendes i jo segueixo enrederit. Així que borrón i cuenta nueva. Desprès d'un 2009 ben estrany, amb tornada triomfal, formar part del personatge de l'any, és a dir, "el parat", trobar feina, canviar de feina, deixar feina i tornar a trobar feina; final de Cardiff, Edinburgh, Brussel·les, Milan i Roma; St Carles de la Ràpita i St Antoni de Calonge; Concerts, Primavera Sound, Faraday, Primavera Club; Cinema, Filmoteca i In-Edit. Cançons i balls; Hola, Adéu, arreveure i Hola; Marxar i tornar; He trobat situacions en les que m'hi vull quedar per sempre; Intentar oblidar i intentar no oblidar mai; Pèrdues; Pèrdues musicals;... tot i així, cal encetar un any nou...


Melody Gardot, If the stars were mine

Limits of Control & World Press Photo

I les pel·lícules que no expliquen res no acostumen agradar-me, o potser sí, però el sentiment d'haver perdut el temps no me'l treu ningú. I així em sentia jo ahir sortint del cinema. Jim Jarmush resulta ser un gran director de cinema, el qual jo desconeixia fins ahir i si ho arribo a saber potser hagués preferit quedar com un incult de per vida. Jim Jarmush juga amb el silenci, i això m'agrada, però no com ho fa ell. Repeticions d'activitats de vida diaria, monotomia a l'espera de noves pistes per tal de poder arribar a tenir un cara a cara amb la que haurà de ser la seva víctima. Gimcana per Espña, per tal de poder arribar davant de Bill Murray i acabar amb la seva vida per tal de que no hi hagi límits ni control de les nostres vides a través del control de la ment i de la imaginació. O l'odies o l'adores, de moment no em posicionaré, abans, prefereixo veure alguna de les seves altres pel·lícules.



Per sort, venia de veure la World Press Photo 2009 en el CCCB i sembla impossible que de tantes desgracies en puguin sortir imatges tant boniques i impactants.

A l'apolo i en cadires, com cal

Andrew Bird, Imitosis


Alondra Bentley, I Feel Alive

Where the Wild Things Are

Des de fa un mes que és la cançò que més escolto. Karen O m'encanta, bé, els Yeah Yeah Yeahs m'agraden, tot i que l'últim cd és d'aquells que costen i que, per tant, no li fas tant de cas com en els altres. Però desprès d'escoltar la banda sonora de Where The Wild Things Are he passat per alt que l'últim cd de YYYs no m'acabes de fer el pes. Des de fa uns mesos, des de que en vaig veure el trailer que només vull veure la pel·lícula i llegir-ne el llibre. D'acord, primer hauria de llegir el llibre, però tinc tantes ganes de veure'n la peli i deixar-me sentir-me com un nen petit envoltat d'aquests Wild Things... Ostres, qui hagués pogut llegir el llibre de petit... i d'acord, ho accepto, estic posant masses expectatives a una cosa que desconec, però la cançò i les imatges no em deixen pensar altra cosa que ha de ser una gran pel·lícula...